En Magezi ens va ensenyar casa seva. Viu en una habitació llogada, i m'havia dit que tenia una casa de propietat seva. Em sorprenia, perquè semblava anar força apurat econòmicament. Hi té acollits tres nois que no tenien on anar ni ningú a qui recórrer (a la foto, un d'ells que em va dir que no ha anat mai a escola). Ho vam visitar amb en Kefas, i ens va fer impressió.
És una mena d'encavallament de fustes que fa possible una habitació fosca i en males condicions, compartida per dos joves amb un matalàs a terra. I pujant per unes fustes, en trobes una altra on dorm un noi en un aïllant a terra. Quan plou, en totes dues habitacions hi entra l'aigua; i en la segona, el matalàs queda xop i no hi pot dormir.
Aquests tres nois tenen dificultats per poder menjar cada dia. Un d'ells té 15 anys i està amb en Magezi des dels 7 anys (com pot ser que es trobés al carrer i sense ningú amb només set anys!). Cada matí va a recollir ampolles buides de plàstic perquè li donin alguns diners que li permetin fer un àpat. Els altres dos, de 16 i 21 anys, agafen qualsevol feineta que surt: per exemple, descarregar un camió de mercaderies.
Els vaig preguntar què els agradaria fer, si tenen algun somni. Un em va respondre que voldria construir una casa per a la seva mare que viu al poblat (el pare és alcohòlic i no hi poden comptar). L'altre no va saber què dir, em va semblar que el seu dia a dia no li pemet fer plans. Més tard en Magezi em va dir: "La gent pensa només amb com passaran el dia d'avui". Lògic, si aconseguir menjar cada dia ja és complicat...
Em va semblar tot molt injust. Cal fer alguna cosa perquè puguin treballar. Almenys donar-los una oportunitat.
Trobar-te amb tanta misèria no deu ser fàcil. Des d'aquí intentarem seguir amb els donatius perquè pugueu desenvolupar algun projecte per tots aquests joves que viuen en males condicions.
ResponEliminaDoncs això, el noi se'l veu eixerit i res fa pensar en que la seva vida sigui tan dura. Segurament aquesta situació el fa tenir més capacitat per ajudar als altres no sent ell el centre dels seus problemes.
ResponEliminaTinc clar que trobaràs o deus haver trobat ja la manera d'ajudar-los a tots.
Que així sigui!!!
Moltes gràcies, Sergi, per explicar-nos-ho!!!
Quina esperança cal tenir per no desanimar. Que sempre la puguis trobar i mantenir
ResponEliminaLa fe em sosté
EliminaSituacions com la que expliques avui et deixen fora de combat, Sergi! Aquests nois a través d'en Magazi, i ell mateix, han tingut la immensa sort de trobar-se amb tu! Ets un punt de llum a les seves vides. Com ells, tants n'hi ha d'haver...No podeu arribar a tots i no podeu canviar la situació de misèria general als slums però sembreu esperança per allà on passeu i això ja és molt!
ResponEliminaMolta força i la certesa que el bon Déu us acompanya. Una abraçada.
A un anterior "post" parlaves que a través del Magezi podíeu arribar a realitats inaccessibles dels "slums". El vídeo que ens has adjuntat n'és una bona mostra. Una realitat que no tothom del nostre món suposadament desenvolupat podria afrontar i conviure-hi sense ensorrar-se. Molta clarividència i molta fe en un context tan dur, Sergi.
ResponEliminaLlegint-te avui , solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, m'has fet recordar el que segles enrere els mercedaris feien com a rescatadors de captius.
ResponEliminahttps://www.catalunyacristiana.cat/santoral/mare-de-deu-de-la-merce/
Responent als teus dos comentaris: certament, la visita a aquests joves és una bona mostra d'aquestes realitats a les quals no havíem arribat encara. I veig que encara ens en trobarem de més punxants, per algunes converses que he tingut amb en Magezi. Parles del rescat de captius per part dels mercedaris, i més d'una vegada he pensat que el que estem intentant fer és rescatar persones d'aquestes realitats tan deshumanitzadores
EliminaPare Sergi d' Assis, bon vespre: ⁰
ResponEliminaM' imagino el gran patiment, que us porta
aquesta situació tant extrema,
dia derrera dia, any derrera any...
Jo ho vaig viure indirectament,
els anys 50...quan la meva ciutat estava rodejada
de barris de barraques, com les vostres...
amb camins, si es pot dir així, sense clavegueram .
amb tuberculosis, més no en vulguis...
No s' hi acostava ningú...
Solament nois, Catequistes ,I metges, més voluntaris,
que altre cosa, també sacerdots, especialment el diumenge.
A tots ells , els portava un gran patiment...
A la tarde dels Diumenges, apareixien als nostres
Cercles Parroquials, on ens ho passarem molt bé,
Peró ells per dins venien destrossats moralment...
No arribaven a res .
El problema a la ciutat ere enorme.
No diguem en temporades de grans pluges...
En temps d' hivers severs !!!
Quan es va arreglar tot aixó ??
Quan el polítics, governants, ho varen decidir...
Així de clar
No va ser " un cel" , petó almenys varen tenir
un pis, una escola, un dispensari...etc.etc.
Espero de tot cor, que aquesta situació
arribés, el més aviat possible per vosaltres !!!!
Tot el que no sigui aixó, és una situació
INJUSTA I HERÓICA PER ELLS ,
I PER VOSALTRES..
Procureu descansar.
..
.