En Magezi ens va ensenyar casa seva. Viu en una habitació llogada, i m'havia dit que tenia una casa de propietat seva. Em sorprenia, perquè semblava anar força apurat econòmicament. Hi té acollits tres nois que no tenien on anar ni ningú a qui recórrer (a la foto, un d'ells que em va dir que no ha anat mai a escola). Ho vam visitar amb en Kefas, i ens va fer impressió.
És una mena d'encavallament de fustes que fa possible una habitació fosca i en males condicions, compartida per dos joves amb un matalàs a terra. I pujant per unes fustes, en trobes una altra on dorm un noi en un aïllant a terra. Quan plou, en totes dues habitacions hi entra l'aigua; i en la segona, el matalàs queda xop i no hi pot dormir.
Aquests tres nois tenen dificultats per poder menjar cada dia. Un d'ells té 15 anys i està amb en Magezi des dels 7 anys (com pot ser que es trobés al carrer i sense ningú amb només set anys!). Cada matí va a recollir ampolles buides de plàstic perquè li donin alguns diners que li permetin fer un àpat. Els altres dos, de 16 i 21 anys, agafen qualsevol feineta que surt: per exemple, descarregar un camió de mercaderies.
Els vaig preguntar què els agradaria fer, si tenen algun somni. Un em va respondre que voldria construir una casa per a la seva mare que viu al poblat (el pare és alcohòlic i no hi poden comptar). L'altre no va saber què dir, em va semblar que el seu dia a dia no li pemet fer plans. Més tard en Magezi em va dir: "La gent pensa només amb com passaran el dia d'avui". Lògic, si aconseguir menjar cada dia ja és complicat...
Em va semblar tot molt injust. Cal fer alguna cosa perquè puguin treballar. Almenys donar-los una oportunitat.
Trobar-te amb tanta misèria no deu ser fàcil. Des d'aquí intentarem seguir amb els donatius perquè pugueu desenvolupar algun projecte per tots aquests joves que viuen en males condicions.
ResponEliminaDoncs això, el noi se'l veu eixerit i res fa pensar en que la seva vida sigui tan dura. Segurament aquesta situació el fa tenir més capacitat per ajudar als altres no sent ell el centre dels seus problemes.
ResponEliminaTinc clar que trobaràs o deus haver trobat ja la manera d'ajudar-los a tots.
Que així sigui!!!
Moltes gràcies, Sergi, per explicar-nos-ho!!!
Quina esperança cal tenir per no desanimar. Que sempre la puguis trobar i mantenir
ResponEliminaLa fe em sosté
EliminaSituacions com la que expliques avui et deixen fora de combat, Sergi! Aquests nois a través d'en Magazi, i ell mateix, han tingut la immensa sort de trobar-se amb tu! Ets un punt de llum a les seves vides. Com ells, tants n'hi ha d'haver...No podeu arribar a tots i no podeu canviar la situació de misèria general als slums però sembreu esperança per allà on passeu i això ja és molt!
ResponEliminaMolta força i la certesa que el bon Déu us acompanya. Una abraçada.
A un anterior "post" parlaves que a través del Magezi podíeu arribar a realitats inaccessibles dels "slums". El vídeo que ens has adjuntat n'és una bona mostra. Una realitat que no tothom del nostre món suposadament desenvolupat podria afrontar i conviure-hi sense ensorrar-se. Molta clarividència i molta fe en un context tan dur, Sergi.
ResponEliminaLlegint-te avui , solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, m'has fet recordar el que segles enrere els mercedaris feien com a rescatadors de captius.
ResponEliminahttps://www.catalunyacristiana.cat/santoral/mare-de-deu-de-la-merce/
Responent als teus dos comentaris: certament, la visita a aquests joves és una bona mostra d'aquestes realitats a les quals no havíem arribat encara. I veig que encara ens en trobarem de més punxants, per algunes converses que he tingut amb en Magezi. Parles del rescat de captius per part dels mercedaris, i més d'una vegada he pensat que el que estem intentant fer és rescatar persones d'aquestes realitats tan deshumanitzadores
EliminaPare Sergi d' Assis, bon vespre: ⁰
ResponEliminaM' imagino el gran patiment, que us porta
aquesta situació tant extrema,
dia derrera dia, any derrera any...
Jo ho vaig viure indirectament,
els anys 50...quan la meva ciutat estava rodejada
de barris de barraques, com les vostres...
amb camins, si es pot dir així, sense clavegueram .
amb tuberculosis, més no en vulguis...
No s' hi acostava ningú...
Solament nois, Catequistes ,I metges, més voluntaris,
que altre cosa, també sacerdots, especialment el diumenge.
A tots ells , els portava un gran patiment...
A la tarde dels Diumenges, apareixien als nostres
Cercles Parroquials, on ens ho passarem molt bé,
Peró ells per dins venien destrossats moralment...
No arribaven a res .
El problema a la ciutat ere enorme.
No diguem en temporades de grans pluges...
En temps d' hivers severs !!!
Quan es va arreglar tot aixó ??
Quan el polítics, governants, ho varen decidir...
Així de clar
No va ser " un cel" , petó almenys varen tenir
un pis, una escola, un dispensari...etc.etc.
Espero de tot cor, que aquesta situació
arribés, el més aviat possible per vosaltres !!!!
Tot el que no sigui aixó, és una situació
INJUSTA I HERÓICA PER ELLS ,
I PER VOSALTRES..
Procureu descansar.
..
.
Sempre he sorpren i admiro, i potser hem repeteixo, el contrast de les seves situacions personals amb la dignitat i alegria de le seves mirades, l'aparent agraiment a una visita. Quin greu. Es veritat que no es podrà arribar a tot arreu, i que la politica hauria de fer la seva feina. Però mentrestant la taca d'oli de el Gra de Mostassa es va estenent. I El Gra de Mostassa es, almenys per mi, com un far, es a dir un punt de referència. Hem de lluitar per nosaltres i per ajudar i hem de ser agraits per la sort que tenim.
ResponElimina1. LA VOCACIÓ MONASTICA- MISSIONERA
ResponElimina2. EL VOLUNTARIAT LAICAL
EN LES SEVES DUGUES VERTENTS.
25 de Setembre del 2026 a les 8: 51
Benvolgut Joaquim:
He llegit i reflexionat atentament,
el teu escrit.
Estic completament d' acord, en que,
" la taca d' oli del GRA DE MOSTASSA,
es vagi extenent,
i sigui per tots nosaltres,
com un FAR, com un punt de referència
al qual dirigir-nos.
Ells saben que la nostre pregària,
i la nostre participació concreta
de cada ú, la tenen sempre.
Un cop dit aixó,
personalment, veig la tasca
Missionera de l' Església
com en tres maneres de participar-hi.
1. LA VOCACIÓ MONÀSTICA - MISSIONERA
Aquest seria el camí, en el que,
ha estat cridat i ha respost generosament,
el Pare Sergi d' Assis, osb
Ell, I els qui com ell, s' han entregat ,
en cos, ànima i esperit, en benefici i ajuda,
dels més pobres entre els pobres.
per ajudar-los a créixer en UNA VIDA MES DIGNA,.
per anunciar-los la BONA NOVA,
potser per llarcs anys...
potser per sempre.
D' aquesta crida, d' aquesta acceptació,
ells en treuen tota la fortalesa, tot el conçol,
davent els patiment , I el veure
que no és pot arribar a rot....
El mateix Pare Sergi d' Assis, ens ho diu
ben clar:
"....EM MANTÉ LA FÉ..."
o unes paraules semblants...
I, amb aquestes aquesta vocació, amb aquesta actitut,
queda molt clar la labor del MISSIONER.
PERÓ , I EL LAIC ??
2..EL VOLUNTSRIAT DELS LAICS,
EN LES SEVES DUES VERTENS:
El VOLUNTARIAT DEL LAIC,
actua com UN SERVEI D' URGENCIES.
Allà on no hi arriben les ORDRES RELIGIOSES,
Hi ARRIBEN ELS LAICS.
Donant, estones del seu temps...
Donant diners, dels seus estalvis...
Donant consells, als que van desorientats...
LES SEVES COL.LABORACIONS,, SON CUTES
potser, solament dues hores a la setmana...
PERO, ELS SEUS COMPROMISOS,
poden durar anys...
Hi han compromisos de laics que ha durant
60 anys....
LA SEVA RECOMPENSA, ÉS INMEDIATA.
Arribar a casa , havent ajudat a un adolescent,
a donar-li una classe particular gratuïta,
per no tenir diners, l' íntima satisfacció
solament em pot comprendre qui ho viu !!!
( ENSENYAR AL QUI NO SAP...)
JO,, DIRIA, MÉS
QUE UNA OBRA DE MISERICORDIA , INA GRAN PAU !
PERO, HI HA UN ALTRE VOLUNTARIAT
EN EL MON DELS LAICS.
UN VOLUNTARIAT, MOLT DUR...
UN VOLUNTARIAT MOLT DIFICIL D' ACONSEGUI
LA SEVA FUNALITAT, NI VEURE'N ELS SEUS FRUITS...
ES EL VOLUNTARIAT PER CANVIAR
LES ESTRYCTURES
( Accions de Gobern, Polítiques
Els Voluntariats, per demanar...
Per insistir, que una classe, particular,
sí és justufucada6 per professors per metges,, etc...
fos gratuïta , especialment en cursos de primària...
( és un exemple )
Les persones que treballen en aquests típus de VOLUNTARIAT, , AMB CONVENCIMENT...
AMB CONSTANCIA...AMB FORTALESA INTERIOR,
calladament...I sense el reconeixement de ningú
ni la RCOMPENSA, , el més probable, de que un dia els seus objectius seran acomplerts, mereixen tot el nostre agraïment
LA MEVA PREGUNTA:
QUIN DELS DOS VOLUNTARIATS ES MES IMPORTANT ?
TOTS DOS !!!
L' UN ES COMPLEMENTARI DE L' ALTRE...
I L' ALTRE, DE L' UN...
PERÓ AIXÓ SI QUE ÉS VETITAT, :
EL PIMER ES MOLT VIDIBLE...
ENGRESCADOR...
I LA " RECOMPENSA" ES INMEFIATA...
EL SEGON, ES AMAGAT
MOLT DUR, ES NECEDITA UN GRAN CONVENCIMENT
I LA RECOMPENSA, POTSER TRIGARA 60 o 70 ANTS,
I TÚ, JA NO LA VEURAS...
PER AUXÓ, VAL LA OENA PARLAR DELS GIVERNANS, I D'AQUELLS VOLUNTARIS,
QUE DESDE MOLT LLUNY, EN ELS LLICS DE LA SICIETAT, LES CISES S' ACABIN ARREGLANT
EN FERM ...
Reb la meva cordial salutacio6
Pilar