Nahum, inspirat per Isaïes, diu: "Mireu a les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau" (Na 2,1). És una bellíssima imatge! Històricament, el sentinella encimbellat dalt d'una torre o d'una muralla esperava amb inquietud l'aparició del missatger a l'horitzó. Era un moment delicadíssim. En un temps (en aquest cas, uns sis-cents anys abans de Crist) en el qual no hi havia els sistemes de telecomunicació que ara utilitzem, desxifrar la figura llunyana del missatger era clau per saber si s'havia vençut o no en una batalla.
Abans que arribés a les portes de la ciutat, els sentinelles escatien el missatge observant el llenguatge corporal del qui albiraven a l'horitzó: la seva velocitat, si feia algun gest amb els braços, la seva manera de caminar.
El profeta aprofita aquesta imatge que pot ser llegida amb molta més profunditat, i de fet en el Nou Testament s'aplicarà a Jesús. Em meravella aquesta capacitat que tenen alguns de desxifrar amb esperança els primers signes positius de qualsevol realitat.
Senyor, no volem ser il·lusos i veure els peus del missatger de bones noves allà on potser són un mer miratge. Tanmateix ens agradaria contemplar la realitat amb esperança, amb la confiança fonda dels qui creuen que hi ha Quelcom més gran que ens embolcalla i ens impulsa sempre endavant. Dona'ns aquesta visió que ens permeti identificar els primers brots positius en allò que ens envolta. Amén.
Amén 🙏🏼
ResponEliminaNecessitem com l'aigua aquestes persones lluminoses capaces de fer veure signes positius en aquest mon nostre de tantes turbulències. Ja ha sortit altres vegades la dificultat de mantenir viva l'esperança quan tot s'enfonsa...M'ha agradat molt la contextualització que has fet d'aquest passatge bíblic, Sergi!
ResponEliminaSí, em sembla que quan parlem d'esperança pren molta més força quan és una esperança enmig de la nit. Esperar quan tot és clar és molt més fàcil
EliminaSe'ns dubte que tenir esperança quan tot és fosc i fred té molt més de mèrit que no pas fer-ho quan les coses ens van bé. Gràcies Sergi per la teva reflexió.
EliminaEL PROFETA NAHUM
ResponEliminaEL PARE SERGI D' ASSIS, osb
EL LLENGUATGE BÍBLIC.
EL LLENGUATGE TEOLÒGIC
EL LLENGUATGE POÈTIC
EL LLENGUATGE TEMPORAL.
Nínive, la gran Capital d,' un Imperi Gegant
en temps del Profeta Jonàs, va buscar
durant més d' un segle,
L' APROPAMENT DEL SENYOR,
COM A DÉU ÚNIC.
Després d' aquests anys, va tornar
a la seva vida depravada y brutal.
Egipte, junt amb Etiòpia, en unes altres fronteres,
li varen donar FORÇA, SENSE LÍMITS.
NÍNIVE acabarà, tant en la HISTORIA UNIVERSAL,
com en la BIBLIA, en un desastre total :
LA SEVA DESAPARICIO.
Aquest fet que el Profeta Nahum, ens explica
en el seu LLIBRE dins LA BIBLIA,
I també el Pare Sergi d' Assis, ens el recorda
AQUÍ I ARA, utilitzen tots dos aquests Llenguatges.
UN LLENGUATGE BÍBLIC:
". Contre tu REI DE NÍNIVE, EL SENYOR HA DECIDIT..."
UN LLENGUATGE TEOLOGIC ,:
" EL SENYOR, ÉS BÓ , ÉS UN REFUGI
EN DIES D' OPRESIÓ....
UN LLENGUATGE POÈTIC
" ELS PASSOS DEL MISSATGER..."
PERO :
El més sorprenent, el més esperancedor
és que Déu ,, deixa que desaparegui Nínive,,
PERÓ, NO ABANDONA AL POBLE DE JUDA, com no va abandonar els Israelites, durant els 40 anys de desert, tot i que ells,, no s' adonaven que Déu els anava guiant.
EL LLENGUATGE TEMPORAL:
Nahum, ens recorda " ELS PASSOS DEL MISSATGER, que debia aprendre d' ISAÏES.
I, DE LA MATEIXA MANERA,
almenys, a mí m' ho sembla ,
el Pare Sergi d' Assis,, ja ens recorda,
sense CONCRETAR-,HO , VELADAMENT ,
que d' aquí a poques setmanes
començarem l' Advent. !!
Salutacions
PAX