dissabte, 21 de maig de 2022

La saviesa del sastre


No sé si algun cop us havíeu fixat en l'elegància dels hàbits dels monjos de Montserrat. Ni massa curts ni massa llargs. Amb una caputxa molt ben feta, i bastants altres detalls. Com si a cadascú li quedés com anell al dit. Al darrere hi havia el G. Martí, el monjo sastre, recentment traspassat.

Recordo que, quan m'havia de fer el primer hàbit, li vaig dir que jo tenia les espatlles estretes com tots els de casa. I que això era un problema a l'hora de portar americana, perquè sempre eren massa amples per a mi. Jo, que sempre he tingut un cert complex amb l'esquena (per algun motiu força objectiu), em vaig quedar sorprès amb la seva resposta.

Em va venir a dir que no hi ha persones mal fetes. I que cadascú és com és. I que la feina és del sastre, d'adaptar-se a la figura de cada persona per fer una roba que li quedi bé.

Més enllà del concepte de fer la roba a mida, em va semblar una reflexió de saviesa: no hi ha cossos millors o pitjors. Totalment a l'altre extrem dels estàndards que marca la societat (i que, pel que veig, són diferents aquí l'Àfrica). 

Foto: Mireia Nonell

13 comentaris:

  1. Segons m,han comentat avui ,el P.Marti era molt meticulós al prendre les mides per fer els hàbits .Si el monjo tenia alguna imperfecció ,ell sempre trobava com dissimular i fer un h.àbit perfecte .Un artista de la costura.

    ResponElimina
  2. Això em fa pensar que la pregària és com la columna vertebral. És la que ens aguanta i ens ajuda a caminar i n'hi ha cap de millor o de pitjor perquè cadascú té la seva manera especial de pregar. I per això totes les columnes són boniques.

    ResponElimina
  3. És veritat !! Sóc filla i batejada en una Parróquia i un barri, molt Montserratí. Els meus primers recorda de Montserrat, a través de les converses de feligresos de la Parróquia, eren : 1. "...Quina Litúrgia més ben celebrada a Montserrat..." 2. "...Que bé que llegeixen ..." 3. " ...Que elegants que estan els monjos amb aquest Hàbit Benedictí..." 4. "...Quines sabates més enllustrades que porten sempre..."5. "...Quin caminar més diligent que tenen...".Jo, amb tot.aixó, no hi veia cap mena de "virtut. Per a mi, l 'elegància, en aquells anys, la veia en els aparadors de les botigues del Passeig de.Gràcia...
    Peró... entre els 12 i 14 anys, quan comences a entrar en la Vida de l' Esperit, llavors comencés a entendre el sentit de totes aquelles converses, que escoltavem de petits, a la Parróquia.
    Sí, L' HÀBIT BENEDICTÍ DE MONTSERRAT, és d'una gran.simplicitat i elegància, sobretot, si es mira de perfil, on s' aprecia la COGULLA, ben dissenyada i posada !!
    I, ja que avui parlem de Sastreria Eclesiastica, voldria dir una cosa:
    Hi ha tres VESTITS, que a mi, sempre m' ha agradat molt
    1. Vestit Litúrgic: L' ALBA
    2. Hàbit Monàstic: BENEDICTÍ de MONTSERRAT
    3. Vestit Eclesiàstic: CLERGYMAN
    Penso que són tres peces de Sastreria d' una gran dignitat i d' una gran bellesa pel que cada una d'elles representa i pel seu diseny en sí.
    LA ŔB ens parla de la indumentària del monjo.
    I, el Pare G. M. C. en la seva Obre Magne, també hi dedica unes pàgines.
    Tot aixó, sense treure que un sacerdot o monjo, pel que sigui, pot anar vestit de paisà.
    Us desitjo un bon descans.

    ResponElimina
  4. Bon dia Sergi, segon intent d'escriure un comentari, al d'ahir em vaig deixar de posar-hi el nom :( Han canviat el disseny i no m'hi vaig fixar.
    Molt bonica la reflexió del G.Martí. Em va seber greu la seva mort, jo no el coneixia però sí que sabia que era el sastre del monestir. A mí m'agrada cosir i ho faig habitualment i clar que m'havia fixat en els vostres hàbits tan a la mida i ben fets! Què fareu ara? Teniu un altre monjo sastre?
    Moltes gràcies pel que ens expliques!!! A vegades penso si tens el do de l'ubiqüitat, parles tant d'aquí com d'allà com si realment hi estiguessis present!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, a Montserrat no hi soc, però es porta al cor! I tant!!

      Elimina
  5. Ara veig que m'he deixat de dir, molt bonica la foto!!!

    ResponElimina
  6. Quan llegia la teva reflexiu m’ha vingut a la ment una sèrie de paral•lelismes amb altres ‘satres’ que tenim al món: els bons mestres també saben ensenyar dins de la capacitat de cada alumne, els bons metges també saben dir les paraules a mida per cada pacient,…. i els bons pares també intentem tractar cada fill sabent que una mateixa paraula pot ajudar a un fill i a l’altre fer-li mal. Ser bons ‘sastres’ en les nostres vides és tot un repte. Gràcies Sergi per fer-nos-hi pensar.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  8. Josep Peramiquel Cols23 de maig de 2022, a les 17:23

    M'has fet pensar en el pare, sastre també de professió. Sovint explicava la feina d'adaptar el bon vestir a les formes dels cossos de la gent. Per arribar a l'extrem, rient rient, narrava un somni que va tenir en una ocasió: se li va presentar com a client una persona amb cua entre les cames. La feina que li va venir per adaptar i fer uns pantalons adequats! A banda d'aquesta anècdota de petit humor, bona reflexió, Sergi. Records!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep! Gràcies pel teu primer comentari! Sí, recordo bé el teu pare, i com al Manel i a mi ens va fer pensar en alguns comentaris sobre la professió amb el G. Martí! Al Cel siguin tots dos! Una abraçada

      Elimina
  9. Benvolgut Sergi, vaig tard. Fa dies que no entrava al blog i avui ho faig i llegeixo temes atrassats. En aquest no he pogut estar-me de fer un comentari, doncs a mi també m'ha fet pensar en el meu pare, que era sastre i tenia molta cura en prendre les mides i en fer les corresponents proves, com a minim dues, per tal que el traje quedes be i també deia que cada persona és diferent, ni millor ni pitjor, sino diferent. Suposo que ara hauran de cercar una persona de fora que faci els habits, doncs dificilment hi haurà un monjo que sigui sastre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada saber que vas tenir una viviència semblant a casa amb el teu pare! A Montserrat ja fa temps que el G. Martí va traspassar els seus coneixements a l'hora de fer els hàbits, i per tant la continuïtat està garantida

      Elimina