dilluns, 23 de maig del 2022

Una conversa inspiradora

 

Aquesta setmana passada vaig mantenir una conversa amb l'Albert Cano. De tant en tant quedem per compartir. I la seva activitat em va semblar inspiradora. Ja fa anys que està a Estats Units, en un dels centres artístics més importants del món: la Juilliard School, a Nova York. Darrerament ha fet concerts en diversos continents, i fa moltes gires arreu dels Estats Units. L'altre dia era a Utah, i properament ha d'anar a Nova York, Texas, Montana, Chicago, etc. I té previstes actuacions en diversos països d'Europa.

A banda de la seva qualitat humana (que sap tothom qui el coneix), està treballant a un nivell tan alt que fa impressió. I personalment m'inspira. Penso que, d'una altra manera, jo també ho he de donar tot i he de mirar de tenir objectius alts. 

Conèixer testimonis amb un itinerari brillant podria provocar enveja en alguns, o frustració per no estar al seu nivell. A mi m'estimulen a treballar més i millor. Gràcies Albert!!

PD: Els dos vídeos són de moments molt diferents. El primer és d'un concurs al Canadà (ell comença a tocar al minut 4). I el segon el vam filmar quan estava a l'Escolania. Tots dos em semblen excepcionals.


9 comentaris:

  1. Recordo la darrera vegada que el vaig veure i escoltar.Santa Cecília de Montserrat va acollir la seva interpretacio

    ResponElimina
  2. És una gran persona i un gran músic!!!
    Allò de Santa Cecília va ser fantàstic, Núria!!!
    A mi m'agrada molt aquest vídeo d'ell també
    https://www.youtube.com/watch?v=iNaofVcFm3Y
    Aquesta vegada gràcies Sergi i Albert!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si,Marta va ser fantàstic ,com tambe la seva franquesa i senzillesa al acabar i venir a saludar,com aquell escolanet de uns anys enrera gràcies per aquest altre enllaç.. Casualitats de la vida.Dissabte vàrem parlar que seria fantàstic que pugues venir als concerts d,estiu a Montserrat.Orgue i piano conversant

      Elimina
  3. Crec que aquest testimoni i el que vas dir sobre el G. Martí ens parla de la recerca de la perfecció que, en aquests casos, es va aconseguir. Son molt inspiradors i un orgull per a la humanitat.

    ResponElimina
  4. Algun cop ens has parlat dels dons i aquí en veig un gran exemple. Darrera aquest gran músic hi ha d'haver molt, molt treball però se'ns dubte també, un gran do, innat, que surt del seu interior i que és fonamental per permetre-li ser on és i fer el que fa. Tot això el converteix en virtuós, excels... Gràcies per fer-nos-el conèixer!

    ResponElimina
  5. Pare Sergi d' Assis.
    El meu record de l' Albert Cano, si no estic confosa,
    I a la vegada, la meva pregunta és:
    El dia 20 de Març de 2010,
    en la Solemne Inauguració del nou ORGUE
    a la BASÍLICA DE MONTSERRAT,
    quan vàrem acabar les Primeres Vespres
    de la Solemnitat de SANT BENET,
    l ' ALBERT CANO, VA SER L ' ESCOLANET QUE VA TENCAR PER SEMPRE MÉS L ' ANTIC ORGUE QUE HI HABIA FINS AQUELL MOMENT ???
    Gràcies. i feliç descans .

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies, Sergi. Quina maravella¡¡¡¡¡¡¡. No el coneixia aquest noi, no en sabia res. Quin talent¡¡¡¡¡. Els dos moments: quan era escolanet I l'altra de més gran. A Montserrat heu d'estar molt i molt contents de que un que ha passat per la Escolania sigui un pianista d'aquista categoria. Felicitats¡¡¡¡

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina