dijous, 5 de maig de 2022

Per què he explicat l’engany?


Mireu, l’altre dia em va anar com l’anell al dit explicar-vos el que m’acabava de passar. I és que feia temps que volia posar el tema sobre la taula, i no sabia massa com fer-ho. És allò que us deia fa temps: no m’agrada parlar malament, però al mateix temps vull explicar-vos les coses tal com passen. I trobar el punt just no sempre és fàcil.

El cas és que des que vaig arribar m’he anat trobant amb persones que fan trampes, o que diuen mentides, o que s’intenten embutxacar diners. Cal estar amb els ulls ben oberts. Hi ha de tot, és clar, també hi ha gent honesta! Però m’hi he trobat massa vegades pel que estava habituat. A algunes els he pogut preguntar obertament per què han mentit, o a un li vaig fer tornar els diners que s’havia embutxacat. Tots són conscients del que fan, i es comporten així també entre ells.

La meva reflexió sovint ha estat: per què ho fan? I em ve al cap la imatge d’aquells jubilats russos que, a l’inici de la invasió d’Ucraïna, s’afanyaven amb neguit per emportar-se tot el sucre possible del supermercat abans que s’acabés. I la millor resposta que he trobat fins ara a tot això és novament la pobresa. Les situacions de gran precarietat poden portar les persones a deixar-se dur pels instints de supervivència. I penso que la cosa va per aquí.

És com si hi haguessin persones que pensessin que, per tal de sobreviure ells i les seves famílies, han de fer el que sigui. Més enllà del que és correcte o políticament correcte. Recordo que un va explicar-li una mentida tan elaborada a un altre que jo, tot i saber que era mentida, vaig arribar a dubtar-ne! I després li vaig preguntar per què ho havia fet, i amb tant de detall inventat. Es va sentir malament, però em va dir que ho havia fet perquè fos més creïble. També em va dir que intentaria millorar.

PD: La foto és el que us comentava de Rússia.

5 comentaris:

  1. M'agrada molt la teva reflexió sobre el tema, Sergi. Certament la pobresa fa fer moltes coses i crec que se'ls pot perdonar a la vegada que si es te ocasió se'ls ha de intentar fer veure que no actúen be. Jo crec que si s'enganyen i es roben entre ells és més greu atès que tant pobre és el que enganya com l'enganyat. Tasca dificil tens¡¡¡¡. Molts anims i preguem perquè no et manquin les forces.

    ResponElimina
  2. Segurament la cultura de l'engany està més present en algunes societats més que en d'altres. No és el mateix però de forma similar en altres cultures el "regateig" és molt normal. De fet si no regatejes et miren malament. Insisteixo que no és el mateix però en el fons el regateig també és una "petita" mentida. Si un cosa val X no hi hauria cap necessitat de demanar-ne 2·X oi? Doncs això. Sobre el tema que la mentida/engany està més establert en societats pobres possiblement tens raó però tu i jo sabem que fins i tot en països desenvolupats (no cal anar massa lluny) tenim casos de gent "rica" que també utilitza l'engany per evadir impostos i estafar a l'estat. En fi, sigui per sota o per sobre sempre hi ha gent que ens enganya i canviar això és complicat per no dir impossible; està arrelat al nostre ADN.

    ResponElimina
  3. Sí, Sergi, la pobresa fa que tinguem comportaments egoistes, una mica per pura supervivència, després ve el tema de la picaresca i tot plegat. Penso que això passa a qualsevol lloc del món.
    Suposo que tots recordem els carros del Mercadona plens de paper del WC, i sense haver-hi cap motiu, tret que era l'inici de la pandèmia :(
    Gràcies per l'esforç que has fet de treure aquest tema sense que tinguem la sensació que parles malament de les persones et trobes!!!

    ResponElimina
  4. Gràcies Maite, Joan i Marta pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  5. He rebut un comentari sense nom. Si me l'envies amb el nom, el publicaré. Gràcies!

    ResponElimina