dissabte, 6 de maig del 2023

La visita d’en Roger


Aquests dies hem tingut a Uganda en Roger, un americà que va decidir retirar-se a Catalunya i que s’ha fet català com el qui més. Ens vam conèixer de manera curiosa, seguint-nos mútuament a Twitter. Després va venir a l’hostatgeria de Montserrat, i va començar una amistat. Però no ens havíem vist més des que vaig venir a l’Àfrica.

Em va fer molta il·lusió quan va dir que volia venir a Uganda, i com sempre vaig anar preparant l’estada parlant-ne amb ell i tenint en compte el seu perfil. Com a músic professional, ha tocat l’orgue a algunes celebracions del monestir, a la missa de l’escola i ha fet classes d’orgue a una monja. Gran afeccionat al dòmino, vam organitzar un campionat de dòmino a l’escola que va generar entusiasme entre els participants. Aquí no havien sentit a parlar mai del dòmino.




En Roger és una persona molt reflexiva, i escoltava atentament les històries de les persones. Comparava la vida que portem a occident i el que viuen els africans, reflexionava sobre la història de la seva família americana i la de les persones que s’ha anat trobant. 

Crec que va ser valent venint a l'Àfrica, perquè no és el mateix que venir amb 20 o 30 anys. Per mi també ha estat un aprenentatge, perquè era un perfil diferent dels altres que havien vingut. I penso que ha valgut la pena! Gràcies Roger!!!

8 comentaris:

  1. Gràcies de tot cor a tu i a molts ugandesos generosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Roger per apropar-te a la gent d'Uganda de la mà del P.Sergi. Persones com tu ajuden a fer un món una mica millor.

      Elimina
    2. Moltes gràcies a tots els que feu tan bona feina, llegeixo el bloc cada vegada, i no puc més que donar-vos les gràcies, per tot el que feu .

      Elimina
    3. Hola Montserrat, moltes gràcies per les teves paraules! Crec que no ens coneixem, però sigues benvinguda!

      Elimina
  2. Roger, music tenies que ser i segur que t'agrada molt Mozart. Ho dic per les característiques de la teva personalitat que explica tan bé en Sergi. Em dic Mariàngels Estapé

    ResponElimina
  3. Seria molt bonic i curios, fer un intercanvi
    de "JOCS DE TAULA" entre AFRICA I EUROPA ,
    per exemple, i descubrir , quins MATERIALS
    quines CAPACITATS i HABILITATS treballen , a nivell
    mental...visual...
    La meva salutació Pasqual !!

    ResponElimina
  4. Ara, he recordat, que fa uns anys, la tv. va passar
    un documental , de com els nens , de poblets propers
    al desert del SÀHARA, utilitzaben LA SORRA,
    com a material, per inventar jocs i també, com
    a material per poder-hi dibuixar...fer-hi cenefes, arebescos, mapas, ...i com nó, per escriure - hi,
    com es fa en una pissarra , o una enorme cartulina...

    La SORRA del DESERT del SAHARA, al servei
    de la METODOLOGIA i la PEDAGOGIA !!
    Feliç descans !!

    ResponElimina
  5. Que bé Sergi, tot el que expliques!!!
    Vaig conèixer el Roger a Montserrat en els recessos que feies a l'hostatgeria, i sí em va semblar una persona molt reflexiva a partir de les aportacions que feia. A veure si algun dia tornem a coincidir i ens pot compartir la seva experiència ugandesa en directe!!!
    Moltes gràcies als dos!!!

    ResponElimina