Ahir es va celebrar el Dia de la Independència a Uganda. El primer ressò va ser que al final de la Missa el celebrant va demanar que cantéssim l’himne nacional, i fins i tot jo el vaig cantar! Amb un somriure li vaig dir a en Pep: “perquè després ens diguin a nosaltres que som nacionalistes!”.
Trobo molt bonic com la gent es felicita aquest dia, com si de la nostra Diada es tractés. I m’agrada comprovar com se senten tots ugandesos i com estimen el seu país. En aquest cas, em sembla especialment significatiu perquè tots veuen grans deficiències en el país a nivell d’educació, de sanitat, són crítics amb la corrupció… però és el seu i l’estimen.
Penso també que és interessant que s’hagi creat aquest sentiment col·lectiu sabent que aquest país no deixa de ser la unió de diferents tribus (amb una predominant, que és la dels Baganda).
Constato que viuen aquesta independència com la possibilitat de ser ells mateixos sense dependre de ningú (encara que són conscients de les dependències que encara tenen a nivell internacional). I no deixa de ser curiós que cap d’aquests països vol tornar a dependre d’aquell país del qual es van separar, tot i passar penúries.
D'això es tracta la independència, no? Ser un mateix sense haver dependre d'un altre. Quan els fills s'independitzen estem contents, passin més o menys entrebancs, doncs amb els països ha de ser el mateix, no tot són flors i violes!!!
ResponEliminaMoltes felicitats Sergi, per la celebració de la independència d'Uganda, el teu país d'acollida, a veure si un dia ho podem dir del teu país d'origen!!!
Doncs sí, Sergi, el sentiment de pertinença a un territori forma part de la nostra condició humana. I que no ens ho toquin. Visca Uganda, independent! Visca Catalunya, independent!
ResponEliminaSempre ens sorprenen aquests països africans on la cultura tribal és important però alhora són capaços de mantenir una identitat nacional.
ResponEliminaSi Catalunya en lloc d'un país europeu hagués estat una colònia britànica situada a l'Àfrica ja faria molts anys que seríem independents. Però som a Europa, i aquest és un dels nostres pincipals problemes.
Estimar el teu país, la teva terra, les teves arrels i voler ser independent, quin goig. sobretot poder esser.ho . Forma part de la dignitat humana poder gobernar-te, sentir-te lliure. No hi fa resque et hi hagin dificultats, però són les teves. Que bé poder-ho fer
ResponEliminaEstimar la nostra terra, la nostra cultura, la nostra llengua, vol dir estimar el nostre país.
ResponEliminaCelebro que, en un mon on uns molt pocs
ResponElimina" ESTANT GLOBAUTZANT TOT EL QUE PODEN" ,
on no es pot comprar un pa de pages, fet de
farina del teu poble, sinó, de la farina de ves a saber on,
Uganda i altres paissos, celebrin la seva independencia,
Es un signe d' Esperança i bon humor.
Des de l' Hostetgeria, Felicitats !!
Quan cantem "El Virolai" en acabat de la missa, això sí que es podria comparar a cantar l'himne nacional, oi? Perquè és molt més que un himne espiritual...
ResponEliminaMarta, la veritat és que he sentit dir més d'una vegada al cantar el Virolai, que és l'himne de Catalunya...
EliminaSii, el Virolai, tè la suficient força per poder ser l'himne de Catalunya. Recordo. fa anys, que la gent no es sabia Els Segadors, pero si el Virolai i era cantat com un simbol de catalanitat. - Mariàngels Estapé
EliminaGràcies pels vostres comentaris
ResponElimina