No pretenia parlar més de l'accident, però és que ahir vaig rebre una visita que em sembla digna de compartir. Vaig trucar el bodaboda (motorista) amb qui havia tingut l'accident per si em podia venir a veure. Ens vam conèixer a l'agost en tornar a Uganda. Com que ell era tan curós en portar-me amb moto (em calia després de l'operació d'uretra), vaig acceptar el seu oferiment de portar-me sovint. Ens vam fer fàcilment amics.
Ahir, en entrar al despatx, es va posar a plorar com una criatura dient que li sabia tant de greu i que el perdonés, repetint-ho fins a la sacietat, agenollant-se... Se sentia molt culpable. Li vaig fer notar que no el culpava, i que ell no havia fet res intencionadament: era un accident. Es va espantar molt quan amb la caiguda vaig perdre la consciència dues vegades i vaig estar semiconscient una estona.
Després em va explicar que va venir amb por que jo no el fes arrestar ara! (són coses que a vegades passen per aquí). També fa dies que no s'atreveix a portar la moto pel poble, per por que la gent que m'aprecia el fessin arrestar per haver-me fet mal. Li vaig dir que ningú no se m'havia queixat d'ell, i que si el molestaven me'ls enviés (no crec que passi).
Sovint feia olor de colònia, i en canvi ahir l'olor era força diferent. "Has begut?". Efectivament, l'estrès de l'accident l'ha portat a beure. "Has de parar de beure alcohol des d'ara mateix. Tu no ets bevedor, fes-ho pels teus fills". M'ho ha promès.
En la conversa, m'ha ensenyat les fotos de la seva dona, els seus quatre fills, la seva casa de fang que va caure, la nova també de fang que ara té una esquerda, el camp que cuida a casa... molta pobresa però també molta dignitat als seus 36 anys.
Jo l'havia cridat per oferir-li alguna altra feineta ja que no podem fer els viatges amb moto, perquè el veig honest. De moment, ha de pair que aquell qui ell pensava que l'arrestaria continuï confiant en ell.
Interessant, Sergi!!! No sé massa què dir... Recordo una vegada que em van donar un cop pel darrera al cotxe, per tant era culpa de l'altre, però anava amb la meva filla que es va fer mal a les cevicals i dorsals, sense voler et queda el sentiment de culpa! Entenc el que dius d'aquest noi!!!
ResponEliminaHo has fet molt bé, Sergi, segur que recuperarà la compostura aviat!
Moltes gràcies per explicar-nos-ho!!!
Quina sort per aquest noi haver topat amb una persona com tu, Sergi! Ànims i endavant amb la recuperació!
ResponEliminaM'has fet pensar en aquesta cita de Josep M Esquirol que m'agrada: "només ens apaiva la paraula amiga, aquella que no mostra la veritat dels fets sinó que transmet l'abraçada de l'ànima"
ResponEliminaLucy, gracies per compartir aquesta cita tant bonica I adient per el que ens explica el Sergi.
EliminaMuy contenta Sergi que el equipo de colaboradores vaya creciendo, en este momento con Pep, estuve contenta de conocerlo y de hablar con él en Montserrat; os deseo un buen y eficaz trabajo en equipo
EliminaPare Sergi d'Assis:
ResponEliminaAixí que he vist la fotografia, m ' he dit:
- Mira-la !!
Tant ben pintada de verd, tant ben posada,
sobre aquest terra ajardinat, tant polit,
amb un enrejolat tant artísticament posat,
en un ambient de pau i ordre com si res
hgues passat !!
Peró, sí que ha passat i molt !!
1. El transtorn, altre vegada de la teva salut,
després de les operacions, convalescéncies,
consultes médiques, viatge a Europa,
estada al teu Monestir de Montserrat, on tu mateix,
un dia, ens vares dir, que n' eret's fill !!, i un llac etcetere
que no sabem....
2. El transtorn emocional del teu conductor.
La seva reacció, tant impactant, davant teu !!
3. Jo, solament hi veig una sortida,
que està a les vostres mans, i no depen,
de ningú mes:
LA FORMACIÓ DE LA PERSONA,
EL MÉS COMPLERTA POSSIBLE.
Ajudar-los a que descubreixin :
ELS PRINCIPUS, ELS VALORS, LES VIRTUTS,
LES CAPACITATS, que té la persona,
i que durant, ants, segles, mil.lenis , han dirigir,
d' una manera raonable, la vid de les persones.
Una persona que viu en unes conducions humanes,
tant fràgils, tant inhumanes, i durant tant temps,
facilment pot adquirir, " Transtors de Personalitat"
produits , per aquest ambient exterior ,
I que ni ell mateix en tingui consciencia. ( la beguda) .
Es importantíssim que comprengui, que el que
li està passat, fruit de les dificultats de vida que es veu obligat a patir.
A Europa, un accident de noto, si no ha estat mirtal, és resol d'una altre manera, peró nó, amb aquest dramatisme tant impactant que has viscut i ens expliques ! !
Ell i la seva dignitat, és una cosa...
L' envient precari de camins, n' és un altre...
La seva prudéncia al conduir, un altre...
Tot aixó s' ha d' analitzar, i donar-li el seu lloc i educació !!
I, per últim :
A MÉS A MÉS, DE FER DE "BOM PASTOR" ,
NO PODRIES FER UNA MICA " D' ALCALDE"
DE LA TEVA ZONA MÉS PROPERA ?
L' em refereixo a l' EDUCACIÓ CIUTADANA .
M' has fet recordar a KONRAD ADENAUER
que al final de la II GUERRA MUNDIAL,
l' endemà mateix, va demanar als ciutadans
de COLONIA, QUE CADA VEGADA QUE SORTISSIN I ENTRESSIN A CASA, AGAFESSIN UN ADOQUÍ, DE LA VIA, I EL POSESSIN A SOBRE LA VORERA.
VA SER UN PETIT ESFORÇ...
VA SER, UN GRÀ DE SORRE, DAVANT D' AQUELLES
CIUTATS TANT DESTROÇADES PELS BOMBARDEJOS...
PERÓ, VA SER UN GRAN ACTE DE COL.LABORACIÓ.
AIXÓ HO VAREM PODER FER TOTS.
( Explicat per una veína i amiga mrva, filla d' allà)
Perque aixó et sigui una mica fàcil,
ara et tindré present a la Litúrgia de les Vespres
Per tant, fins a no trigar !!
Puc entendre la preocupació del noi però segurament les teves paraules l'han ajudat a entomar la situació d'una manera diferent i amb esperança. Una abraçada i espero que et puguis recuperar ben aviat del braç!
ResponEliminaLa història del bodaboda m'ha emocionat molt perquè potser és una persona humil des dels nostres estàndards de riquesa, però qui s'estripa el cor des del perdó i el comparteix amb tu com si fos el seu tresor no pot ser pobre de cap manera.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina