M'ha sorprès la reacció de molts a Tororo en saber que havia tingut un accident i estava a l'hospital. La notícia es va escampar ràpidament. De fet, em va sobtar veure en un grup de whatsapp una foto meva amb el braç enguixat presa per un alumne (sense jo saber-ho) sortint del lloc on em van atendre primer. Molts es van espantar.
Però suposo que en aquest context té lògica. A Uganda hi ha molts (però molts) accidents de carretera, i molta gent mor per aquesta causa. Les raons? Moltes carreteres i camins en molt mal estat, i una conducció absolutament temerària per part també de molts. Recordo que l'estiu de 2017 (quan vaig passar unes setmanes a Uganda amb antics escolans joves), viatjant amb furgoneta i constatant aquests perills, interiorment em vaig dir que ni boig no tornaria a aquest país on veia tants riscos. Ironies de la vida! Ara em costaria veure-me'n fora, tot i els perills evidents.
Diversos ugandesos m'han convidat a donar gràcies perquè estic viu. Són conscients de la fragilitat de la vida, i del regal que és estar vius un dia més.
Espero que s'acabi aquest "annus horribilis" a nivell de salut física. He anat encadenant coses, i a vegades fins encavalcant-ne més d'una. Haurà estat molt fecund en altres aspectes, i tant!, però en salut del cos un "annus horribilis".
PD: No sé si esteu seguint les notícies de Cuba. Recordo que quan en vaig parlar en la meva visita del gener - febrer del 2023 (per exemple aquí) hi va haver qui es va sorprendre. Però ja aleshores hi havia indicadors molt preocupants, i pel que veig algunes situacions semblen en caiguda lliure. Tant de bo que aviat es pugui redreçar d'alguna manera!
Sergi, d'això es tracta no el mon de les xarxes socials, són incontrolables!!!
ResponEliminaÉs bonic això que dius, a la primera operació, que aviat farà un any!, vas estar força sol pel que vas explicar... i sí esperem no rebre més notícies de les de l'estil d'aquest "annus horribilis" i que tot es vagi reconduint.
I per la foto, ens poses un selfie però ens agradaria veure't la cara, haurem de buscar per les xarxes la foto de l'alumne?
Moltes gràcies per tot, també per tenir un record per la situació Cubana!!!
Certament portes un any complicat des del punt de vista de la salut, i més fora de casa. Circumstàncies que s'afegeixen i augmenten el teu testimoni de donació personal. Això no ens deixa indiferents. Trobat acompanyat en tot moment!
ResponEliminaEm fa gràcia això que dius: que vas pensar que ni boig tornaries a aquest país. Ens consta que no t'has tornat boig, si no que estàs donant a aquest país tot el que pots i més. Ja està be que reaccionin i es preocupin per tu, ho tens ben merescut. Confiem que s'acabi el "annus horribilis"
ResponEliminaPare Sergi d'Assis, bon vespre .
ResponEliminaCom va el dolor i les incomoditats de tota mena ?
El dia que t' ho treguin, et sentiràs " a la gloria" !!
" ... MOLTS, ( PERÓ MOLTS) ACCIDENTS
DE CARRETERA..."
Penso que aquest, seria un bon moment
per introduir "L' EDUCACIÓ VIAL" ja des de ben petits,
en els vostres Programes Escolars,
encara que solament fos d' una manera privada,
a càrrec vostre.
Si, les carreteres i camins, estan en mal estat,
almenys , per part dels Ugandesos,
LA CONDUCCIÓ ABSOLUTAMENT TEMERARIA, POTSER DISMINUIRIA UNA MICA.
Ja que es parla del VALOR DE LA VIDA,
es podria anar inculcant, aquesta Educació VIAL,
aprofitant les sessions de Catequesi, amb els infants...
Les reunions amb els adolescents i joves....
Fer-los conscients, que conduint,
tenen a les seves msns, la seva vida,
la dels acompanyants, i la dels ciutadans que transiten en aquell moment...
Comprenc molt be, aquest desitj de "DONAR GRACIES".
La teva vida, la teva preséncia, la teva ajuda,
és un referent per a ells.
Es senten acompsnyats, orientats, i aixó els reconforta.
Per aquest motiu, et dessitjo una bona recuperació,
i m' uneixo a aquesta Acció de Gracies!!
Bon descans !!
" ... desig..." "...desitjo..."
ResponEliminaBenvolgut Sergi, me n'alegro estiguis millorant. T'entenc perfectament. Annus horribilis". La fragilitat i vulnerabilitat humana, ens iguala a tots, arreu del mon. Es cert que els mitjans per tractar malalties es desigual, com els recursos, la manca d'una bona alimentació (potser). Però si parlem de 1er i 3er mon, la genuitat de les prioritats i ser-hi mes aprop del que de veritat importa, potser el tercer es el primer. Forta abraçada i una bona recuperació.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris! N'hi havia dos d'anònims (ben bonics) però no els publico si no se m'envia un nom
ResponEliminaSergi,un comentari anonim podria ser meu....Nuria fenix )tinc Mobil nou I em va una mica "gran".cuida,t molt.
Elimina