Recordeu la història d'aquell noi a qui l'any passat li va desaparèixer la mare? Doncs bé, moltes coses han succeït des d'aleshores.
Mentre jo era a Catalunya, ell estava a casa la tieta. I pocs dies abans de tornar a Uganda, va agafar transport per anar fins al poblat de l'avi. Els van fer canviar de furgoneta a mig camí, i en arribar a Tororo va descobrir que totes les seves pertinences havien estat robades amb el canvi de furgoneta. Es va queixar, i el conductor li va dir que si viatjava fins a Kampala (ben lluny de Tororo) allà les podria recuperar. A la capital Kampala el conductor el va acompanyar a una sala d'un edifici, i li va dir que esperés un moment. Al cap d'una estona, va descobrir que el conductor havia marxat per una sortida del darrere, i es va trobar tirat al mig de Kampala sense res de res. Ni documentació, ni roba, ni telèfon, ni una sola moneda. Els qui coneixeu Kampala o altres capitals de països pobres ja us podeu imaginar el que això significa.
No tenia altre remei que malviure al carrer, i de fet convertir-se en un noi del carrer. Però ell recordava que al cap d'uns dies jo havia de tornar a Uganda, i amb murrieria va aconseguir que algú el deixés trucar al meu número que recordava de memòria, fins el dia que em va localitzar hores després de tornar al país.
Sense entendre gaire res, li vaig dir que vingués fins allà on m'hostatjava, i que ja pagaria el transport en moto quan arribés a destí.
Quan el vaig veure, em vaig adonar de com és de fàcil en una ciutat així trobar-te al carrer sense sostre. Em va fer molta impressió: mal vestit, feia pudor, i estava com deprimit.
Es va quedar lògicament a la casa de religiosos on m'allotjava. I des d'aleshores hem estat una mica com pare i fill.
(continuarà)
Pare Sergi d' Assis:
ResponEliminaLa primera expressió que se m' acut és :
QUIN DESASTRE !!
Si aquests nois després van pel mal camí,
qui els pot recriminar res ?
També, penso amb tu.
Davant d' aquests panorames,
no solament cal una vocació molt ferma,
sino també, un esperit que aguanti bé,
tot el que aquest servei als més pobres,
et va presentant.
No sé que més dir.
D' aquí a poca estona, conectaré amb les Laudes
a Montserrat, seran per vosaltres dos, així com
la resta de la Liturgia d' avui.
Espero la segona part.
Cuideu-vos tots dos, tant com pogueu,
de Cos, de Ment d' Esperit.
Quedem en comunió !
Em venen moltes preguntes a fer, he llegit la història de la mare també!
ResponEliminaEl primer que he pensat és, com se li acudeix a algú a separar-se de totes les seves pertinences personals per viatjar? Ben bé que és un altre món i que segurament aquest noi deu ser molt jove i inexpert.
Molt trist Sergi, epero amb ganes la continuació!!!
Moltes gràcies per acostar-nos a realitats tan dures!!!
No he entrat amb més detall per no allargar-me més del compte. Aquest noi és llest, però el transport aquí és com és: una furgoneta atapeïda de gent com en una llauna de sardines, i l'equipatge s'ha de deixar al maleter. No és la primera història que sento d'algú a qui li roben d'aquesta manera
EliminaSí realment és un altre món. Sap greu això d'aquest noi, però mira, ara tu ets el seu referent i això és bonic!!!
EliminaUna història del bon samarità en els temps moderns però, afortunadament, amb un sacerdot fent el bé!
ResponEliminaQuina situació, pobre nou¡¡¡ però diu que tots tenim un àngel i està clar que el seu ets tu. Be, ets l'àngel d'aquest noi i de molts altres. He rellegit la desaparició de la mare i m'he quedat amb un dubte que ha passat amb la mare?, és viva?.
ResponEliminaGràcies Maite, miraré d'anar-ho explicant aquests propers dies
EliminaQuina situació més dura ha viscut aquest noi i quina sort recordar el teu telèfon i poder-te localitzar. Certament has estat el seu àngel de la guarda. Quina alegria tan per a ell com per a tu, Sergi!
ResponElimina