Diumenge de Pasqua ja ha passat, i situacions com aquesta de desconcert continuen exactament igual.
Pasqua no és quelcom que ho transforma tot per obra de màgia. "Aneu a Galilea" és el missatge del Vivent. Torna al començament, revisita allò que et va fer sentir cridat a seguir Jesús, i revisa tot el que s'ha esdevingut des d'aleshores. Tot, tant si ens agrada com si no, és la nostra Història de Salvació. Déu s'hi ha revelat.
Però l'Evangeli no ens crida a fer una reflexió psicològica o purament analítica sobre les nostres vides. Ens crida a revisitar les nostres vides amb els ulls de la fe.
Els deixebles d'Emmaús entenen allò que els ha succeït en la fracció del pa, en l'Eucaristia. A través de la pregària i el contacte amb la seva paraula, comencen a comprendre, se'ls obren els ulls.
Quan experimentis un moment de desconcert perquè no entens què t'ha passat o per què, revisita la teva vida: els teus inicis, allò que et va portar a fer una família o al monestir o el que sigui, i el que s'ha anat esdevenint des d'aleshores. I mira-ho amb els ulls de la fe, tot meditant l'Escriptura. I deixa que Déu et parli.
Jesús, el Vivent, és amb nosaltres, Ell és amb tu! Deixa't estimar per ell, deixa que Jesús Vivent habiti i faci estada en tots els racons del teu cor, i els transformi en Llum.
Ell ho desitja. Li obres la porta del teu cor?
Bona Pasqua!!!
Foto: la vaig tirar al Llac Victòria.
Bon dia i Bona Pasqua Sergi! Que l'alegria de la Pasqua ajudi a afrontar les situacions amb esperança i confiança amb Aquell que ens ha estimat i ens continua estimant.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi!!!
ResponEliminaSí la porta és oberta però no sé si sempre mirem en la direcció que toca...
Molt Bona Pasqua!!!
S'acaba de morir el Papa Francesc que ACS!
A veure cap on obre les portes l'Església...
Interessant la foto amb aquesta barca buida al mig del llag donant contingut al teu escrit.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi!!!
Moltes gràcies, Sergi. Bona Pasqua. Tot i conscients de què Jesús és amb nosaltres a vegades és difícil obrir-li la porta del nostre cor. Ben segur que les teves reflexions m'ajudaran a fer-ho. Gràcies.
ResponEliminaGràcies per aquesta felicitació de Pasqua tan reveladora, Sergi. En moments de desconcert no sempre soc capaç de copsar Jesús Vivent dins meu. Les teves paraules són encoratjadores. M'agrada d'una manera especial l'encontre de Jesús amb els deixebles d'Emaús. M'hi sento identificada. A vegades ens calen gestos que ens facin caure la bena dels ulls i ens el facin reconèixer present entre nosaltres. Bona Pasqua!
ResponElimina" Deixa que Deu et parli..."
ResponEliminaLa relació amb Jesucrist,
la relació amb Deu,
és una relació de festeig,
és una relació matrimonial.
Cal dedicar-li temps, ...
Cal cuidar-la al detall...
Diriem, cal mimar-la ...
Vol fidelitat, des de el prmer dia, que el coneixem ,
passi el que passi.
Ell sempre està amb nosaltres,
nosaltres , no ens hem de separar mai d' Ell !!
En aquests dies que vindran, preguem
pel Col.legi Cardenalici.
Preguem per l ' Esglesia en general .
Bona cinquantena Pasqual !!
Estimat Sergi d'Assís.
ResponEliminaM'impressiona escriure avui "d'Assís", la contrasenya dels que ens sentim propers a una espiritualitat, a una praxis, a una vida consagrada, a una proclamació de l'Evangeli com a Bona Nova com ha fet Francesc.
Un matís: els d'Emmaús "van entenent" el que els ha succeït metre estant en camí! CAMÍ!. Paraula clau del cristianisme ("jo sóc el Camí"). La fracció del pa, un cop a casa, és la rúbrica del que ja han anat experimentant pel camí (""¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava PEL CAMÍ i ens obria el sentit de les Escriptures?"). Bona Pasqua!
La pregunta final interpel.la i fa pensar si trobem prou espais per obrir “la porta del nostre cor”.
ResponEliminaSergi, moltes gràcies per la reflexió i bona Pasqua!
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina