(continua)
Fa uns dies us deia que érem com pare i fill i podia sonar idíl·lic, però tot i ser bonic no ha estat tan senzill. Ell és adolescent (jo diria: adolescent de manual), i per tant he hagut de cuidar molt el diàleg i els pactes, i posar molt poques línies vermelles. Crec que l'experiència ha estat un grau, però reconec que hauria pogut sortir malament. Afortunadament ha anat bé.
Potser ho va afavorir el fet que vaig intervenir en una situació familiar d'alta complexitat (a part del problema de la mare), i això ho agraeix sincerament. En aquest moment, tenim la responsabilitat compartida el seu avi i jo mateix. Amb l'avi ens entenem bé: és un home madur i amb seny.
I gràcies a una donant catalana ha pogut tornar a l'institut on anava abans (havent de tornar a començar el curs que l'any passat només va poder fer durant un trimestre). Està content, molt content. Fa uns dies vaig poder parlar amb el seu tutor acadèmic, i valorava que hi posa molt interès i esforç. L'ambient de l'escola és millor que l'ambient que va rondar durant uns mesos per Tororo, i això també ens alegra. L'últim dia li vaig preguntar si comença a ser popular (perquè el conec), i em va dir que sí. Vol que li donin alguna responsabilitat, i això està bé.
Se sent molt responsable dels seus germans petits, i això portarà molta feina. Perquè previsiblement tard o d'hora vindran dificultats importants, sobretot quan falti l'avi. Però li remarco que no està sol. I li demano que pregui per la meva salut, cosa que diu que fa sempre (no us espanteu, estic bé! Només vull dir que les coses es podrien complicar si jo no tingués salut).
Miro la seva vida amb esperança. M'heu preguntat per la mare... En parlaré el proper dia.
(continuarà)
Jejejeje... això sembla una telenovela d'aquestes turques que estan de moda, tots esperant saber de la mare i apa! fins al proper capítol!!!
ResponEliminaQue res, que moltes gràcies pel que ens expliques, fa il·lusió veure que es va situant de nou encara que sigui amb moltes precarietats... De l'avi crec que no n'havies parlat encara i dels germans tampoc, hi ha un pare present també? Al principi havien aparegut la tieta i l'àvia, però ara ja no, què se n'ha fet?
Faig preguntes per saber cap on va el guió...
Quina història. Te raó la Marta. Estem aquí enganxat com si fos una serie de Netflix. I tu Sergi, per si no en tenies prou, ara tens un fill i a sobre adolescent. Ben segur, però, que a estones t'ho passes be amb ell i et fa desconnectar d'altres problemes. Recorda: tenim la subscripció per la serie completa. Fins aviat. Una abraçada.
ResponElimina"...SE SENT MOLT RESPONSABLE
ResponEliminaDELS SEUS GERMANS PETITS..."
Una cosa està clara:
A la curta o a la llarga, l' àvi, deixerà de tenir-lo
prop seu.
I, la teva preséncia tampoc és segura eternament.
Podries tenir que tornar a Catalunya...
Podries tenir, un altre destí, dins el mon de missions...
Qui sap !!
Peró, el que sí, és cert,
és que ell estarà lligat al futur dels seus germans petits
Per tant , crec que aquesta responsabilitat que l ' àvi i tu, exerciu sobre ell, ha de ser per ell,
COM UNA ESCOLA A IMITAR,
Que senti que us intereseu per ell
no solament pel seu comportament a l' escola,,
per les notes, etc...
sinó també, pel seu benestsr emocional,
cultural, parleu-li de les coses de la vida...
els adolescents , i els nens, els interessa molt,
la vida dels adults, sobretot, quan ve els temps
de primavera !!
Ho hem observat moltes vegades !!
Entre l' avi i tú, li esteu fent de familia...
Si ell reb aquest escalf,
ELL TAMBÉ, HO TRASPASSARA ALS GERMANS
PETITS !!
EN VOSALTRES DOS A DE VEURE L ' EXEMPLE
A COPIAR , A SEGUIR...
Tant a tu, que li fas de pare,
com a l ' àvi, que li és de debó,
us desitjo molts éxits Pedagógics i " Familiars "
Bon descans i a no trigar !!
No podríeu sortir , de tant en tant , tots tres?
ResponEliminaCom una familia !!
Aixó, li faria molt bé !!
Totes aquestes coses, crean molts lligams
Per un noiet de familia tant desestructurada !!
Per una estina, les vaques i les gallinew,
que les cuidi algú altre !!
Bona nit !!
Content de veure que arreu del món hi ha la presència de Déu a través de les persones que ajudeu als més febles.
ResponEliminaContestant els comentaris: certament també hi ha hagut moments molt bons! De tant en tant se'n riu de mi, i això m'agrada perquè és un signe de confiança i és divertit (i aleshores jo també me'n ric d'ell!). D'algunes persones o situacions de la família he preferit no parlar-ne o no entrar amb més detalls per preservar la privacitat del noi. Ell està en una escola amb residència, com tants a Uganda: per tant, no ens veiem. Quan ens veiem, que des que està a l'escola és de manera molt puntual, sí que parlem molt: ell té moltes ganes d'aprendre. Però el context no permet fer una sortida tipus la que proposes, Pilar.
ResponEliminaGràcies per la resposta Sergi! Sento haver fet broma amb el tema del serial... Entenc el que dius de la privacitat per ell i per la família. Ja aniràs explicant el que consideris i ho seguirem amb molt de gust!!!
EliminaPare Sergi d' Assis :
ResponEliminaGràcies per concretar la situacio en que viu aquest noi
Que passeu una bona tarda !!