En la meditació de la Bíblia, de tant en tant trobes alguna perla (bé, de fet, tot sovint). Em va resultar molt suggeridora aquesta d'Isaïes 64,3: "Mai no s'ha sentit a dir, cap orella no ha sentit ni cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu, que afavorís així els qui confien en ell!".
La formulació em va sorprendre. I vaig pensar que, mirant d'actualitzar aquesta cita escrita fa milers d'anys, potser podríem dir: "Al qui viu en la confiança, la vida li somriu". O encara millor: "El qui viu en la confiança és més feliç".
Lògicament em vaig preguntar si jo soc d'aquests, i em sembla que personalment em debato entre la por i la confiança. Depenent dels moments i de les situacions.
També em plantejava si no pot ser que els qui viuen sempre en la confiança estiguin enganyats, perquè essent realistes no tot a la vida va bé. I potser la resposta dependrà d'en què o en qui es posi la confiança.
Si és la confiança en l'Amor amb majúscules, aquest no pot defraudar. Això ho crec sincerament.
Senyor, ajuda'm a créixer en aquesta confiança!!
Foto: Eli Prunés
Jo fluctuo entre la por o la tristor i la confiança. Encara que, amb els anys, la confiança en l'Amor té més força i puc ser més feliç.
ResponEliminaTambé crec que l'Amor no fluctua, hi és sempre; només em cal adonar-me'n.
Gràcies, a vegades el que més costa és confiar. La confiança obra portes a l’esperança i sobretot, a no caure en la desesperació o el pessimisme.
ResponEliminaJo tendeixo més a la por, al pessimisme que a la confiança i a mesura que vaig posant anys, a la vegada que es van produint les coses que estan passant al mon, a tots els nivells, més m'augmenta la por i més lluny estic de la confiança.
ResponEliminaAvui he rebut per watsap una imatge bonica amb el text que reprodueixo i que m'ha vingut al cap mentre llegia el teu comentari, Sergi. El text fa així:
ResponEliminaSenyor, no entenem però confiem...
no hi veiem però ens deixem guiar...
no tenim forces però sabem que ens sostenen les teves mans...Tu ets el Déu de la Vida
Amb els anys i veient l'ara i aquí el panorama mundial em costa manenir aquesta confiança/esperança. No soc una persona pessimista però tan a l'època dels Profetes, com en la de Jesús i al llarg de tota la història la forçac del Mal ha estat sempre superior a la del Bé. Aquest confiança en l'AMOR la voldria tenir tan ferma com tu, Sergi però a vegades en mi fa aigües...
" EL QUI VIU EN LA CONFIANÇA ÉS MES FELIÇ "
ResponEliminaSota el meu punt de vista .
Per arribar a aquesta confiança
De la que ens parla Isaïes i el Pare Sergi d' Assis,
penso que ens hi pot ajudar dos treballs
per a la nostre formació personal:
1. CULTIVAR UNA VISIÓ HISTORICA, AMPLIA .
Que ens ajudi a adquirir el coneixement dels esdeveniments historics en general.
. Entrar en la Historia de la Revelacio.
. Entrar en la Historia de l'Esglesia
. Entrar en la Historia de les Idees.
2. CULTIVAR UNA VISIO CONCRETA
DE QUÉ I QUÍ ÉS L ' HOME.
. Quines són les seves capacitats, les seves, aptituts,
les seves limitacions, Drets, Deures,
Criteris per regir-se i saber que pot demanar a la vida,
i qué nó.
. Assegurar'se de quin ambient i persones la poden
ajjudar, demanar consell...
Pare Sergi la teva reflexió, d' avui, m ' ha recordat
aquella llusta de proposits diaria que es va plantejar,
el Papa Joan XXlll, quan encara era seminariste,
i que es va inspirar amb el Dr. Alfred Adler.
Dia 1 d'Abril: NOMÉS PER AVUI, creuré fermament
- encara que les circunstàncies demostrin el contrari- que la BONA PROVIDENCIA DE DÉU, s'ocupa de mí...
Dia 2 d'ABRIL: NOMÉS PER AVUI, no tindré " temors"
sobretot no tindré por de fruir de tot alló que
ÉS EL BÉ, LA VERITAT, LA BELLESA...
Puc fer el bé, al llarc de 12 hores,
peró m' espervera de pensar que ho hauria de fer
tota la vida, SENSE L' AJUDA DE DÉU.
( Apunts personals d' Angelo Giusepe Roncalli.
Aquesta llista es compon de 10 propósits,
que ell en treballava un cada dia, ja desde
els anys del Seminari.)
Tornant al que ens explicaves d'Isaïes,
de que el qui viu en la Confiança és més feliç,
jo penso que, aquesta confiança,
no és altre cosa que la Pau de Crist.
Em sembla que avui mateix, el P. Luis J i A.
en la seva homilia , de la Missa Conventual, ens ha convidad a ser " PORTADORS D' ESPERANÇA"...
I, Jesús mateix , al llarc de les Escriptures, ens ho va dient: NO TINGUEU POR...
Salutacions i bon descans !!
Potser no hi ha cap contradicció entre la por i la confiança? Penso en el salm 21...Déu meu, Déu meu,
ResponEliminaper què m’heu abandonat?
Confiar en algunes persones a vegades ens consta. De tant en tant ens surt dels llavis l'expressió "d'aquesta persona no en podem confiar". Confiar en Déu requereix un grau de fe bastant elevat. Per naturalesa acostumem a desconfiar dels altres i per naturalesa alguna vegada també desconfiem de Déu. I algun cop també desconfiem de nosaltres mateixos: "no em veig capaç de fer tal cosa". Gràcies Sergi per aquesta bonica reflexió sobre la confiança.
ResponEliminaLA POR, és una EMOCIÓ FONAMENTAL,
ResponEliminaque sinó és exagerada, ens protegeix dels perills.
Davant d' una situació de por,
tot el nostre organisme FÍSIC , PSIQUIC, NEUROLOGIC,
s' activa i es posa a controlar la " situació perillosa"
per defensar la vida de l' individu.
El científics ens explican que, la reaccio del nostre cos,
es tant potent, ha de recollir, tante energia, en tots els aspectes que la persona no podria fer dues coses a la vegada.
Per exemple: fugir de la presencia d' un terretremol, i a la vegada anar portant una conversa.
LA CONFIANÇA , es a la vegada ,
UNA INTUICIÓ, UN SENTIMENT i UNA EXPERIENCIA.
Una INTUICIÓ , per L ' ALTRE, de que el nostre comportament , el nostre caracter, les nostres idees,
la nostre cultura, no el defreudarà...
Es també , i a la vegada, UNA EXPERIENCIA,
en tots aquells aspectes que tiquen a la vida
PROFESSIONAL, etc.
LA CONFIANÇA, és una de les CONDICIONS,
SI MES NÓ, LA MES IMPORTANT per a que
LES RELACIONS TANT PERSONALS COM
PROFESSIONALS, SIGUIN ESTABLES I DE LLARGA DURADA.
Per tant , POR i CONFIANÇA, són contradictories,
per la seva propia naturalesa.
Penso que en Jesús, al llarc de la seva vida, i en aquestes últimes hores, fins arribar a la seva
MORT EN CREU, li va dominar LA SEVA CONFIANÇA EN DÉU:
"..PARE, EN LES TEVES MANS ENCOMANO
EL MEU ESPERIT", i en aquest moment, EXPIRÀ.
ES A DIR, JESUS, MOR , EN LA TOTAL CONFIANÇE
EN DÉU, EL SEU PARE.
M'agrada el que expliques. M'has fet pensar en la meva mare, ella confiava plenament en Déu, sempre ha estat un exemple a seguir.
ResponEliminaQuina foto tan bonica!!!
Moltes gràcies Sergi!!!
Diu el Salm 40: "Feliç l'home que confia en el Senyor i no busca l'ajut dels idòlatres, que es refien d'esperances enganyoses!".
ResponEliminaHe intentat viure sempre confiant en el Senyor. Soc feble i ensopego. Ja hi comptem, tot dos. Però alguna vegada, sense explicació aparent, m'han passat coses molt grosses, a l'inrevés de les que podríem dir "la vida et somriu". I aleshores... què?
El mateix salm em dona una pista: "Tenia posada l'esperança (la confiança) en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. M'ha tret de la fossa profunda...".
Per a mi la confiança va per aquí. Ell hi és, sempre, passi el que passi. Com el conte d'en Toni de Mello, el de les petjades a la sorra de la platja. Quan sembla que Ell no hi és, és que em porta a coll.
Bon Tridu a tots!
Moltes gràcies per tots aquests comentaris!!
ResponElimina