(continua)
Els dies que aquest noi va viure al carrer no van ser gens fàcils. El carrer és ple de violència i de perills. Però enmig de la desolació, una dona sense sostre el va acollir. No a casa seva, perquè no en tenia, però sí procurant que pogués menjar alguna cosa i cuidant-se d'ell.
Abans de tornar cap a Tororo, la vam anar a veure. Li vaig agrair el que havia fet pel noi, i li vaig fer un donatiu (estava més contenta que unes pasqües). Ella no tenia res i amb prou feines podia sobreviure, però va procurar pel noi amb una gran generositat. Aquesta dona era un reflex de Déu!
Li vaig dir al noi que no hauria d'oblidar mai el que aquesta dona havia fet per ell, essent tan pobra com era. Temps després vam tornar a Kampala, i la vam buscar demanant ajuda als sense sostre del seu lloc habitual. Algú ens va intentar despistar, però una persona ens va donar el seu telèfon. I dos dies després de Nadal la vam poder visitar de nou.
Va ser molt bonic. La Nalo li va dir al noi que estava molt guapo i que tenia molt bon aspecte. Ell estava tot cofoi. Van estar parlant una mica, i després li vaig fer un donatiu i li vam regalar un paraigües (no sabia què li podia regalar a algú que està al carrer, perdoneu). Ens va dir que ara viu als "slums" (els suburbis), que és el pitjor que he vist a Uganda. Però almenys té un sostre. Ens hi volia acompanyar, però li vam dir que ho havíem de deixar per la propera vegada.
A vegades es tendeix a recordar aquelles persones que a un li han fet mal. Però no és encara molt millor recordar vivament les persones que ens han fet bé?
La Nalo va demostrar que ser generós no depèn dels diners que un té. Depèn del cor.
Foto: vaig tirar-los diverses fotos, i ella es va arreglar tant com va poder per sortir-hi bé!
(continuarà)
Ja veig que no és gens fàcil viure a Uganda. Però enmig de les situacions difícils i desagradables també hi ha molt bona gent, "un reflex de Déu". Que bonica aquesta expressió: "un reflex de Déu". Tant de bo tots i cadascú de nosaltres fòssim un reflex de Déu com la Nalo.
ResponEliminaFa cara de bona persona la Nalo, que bé que entre la misèria hi hagi àngels de la guarda com ella, en donem gràcies a Déu 🙏🏻
ResponEliminaSegur que trobaràs la millor manera d'ajudar-la tu a ella, no en tinc cap dubte!!!
Moltes gràcies pel que ens expliques!!!
Pare Sergi d' Assis :
ResponElimina"... CUIDAR-SE D' ELL."
" ...VA TROBAR EL NOI MOLT MÉS GUAPO."
El primer que m' ha cridat l ' atenció,
ha estat la fotografia.
La Nalo, la seva mirada, plena de comprensió,
profunda...
La seva postura davant la càmara, natural, sencilla,
elegant...
Penso que la causa d' aquesta elegància,
surt de la seva generositat de la que tu ens parles.
Una persona que sab per experiencia,
el que és el patiment.
No, per estudis de psicologia , no !!
sino per l ' experiencia del sru propi patiment,
que en lloc de tornar- la endurida, la fa comprensible
s' udentufica amb el sofriment D' aquest noi.
La Nalo, li ha donat aliment, el que ha pogut...
Peró, sincerament, jo crec que li ha donat molt més
que aixó: LI HA DONAT AFECTE !!
"...el moi, estava molt guapo..."
Aquesta observacio, diu molt de la Nalo :
Un Pedagog Europeu de primera fila, i metge
a la vegada, de primers del 1.800,
anava apuntant, al seu dietari professional, el dia que de cop i de volta, li apareuxien, no solament,
amb uns grams de mes, sino, amb una expressio,
de tranquilitat, de satisfaccio, de felicitat.
com volent-li dir, ARA, EM SENTO RECONEGUT...
I, una última cosa, quan tornis a veure a la Nelo,
porta-li aquesta fotografia, fins i tot el seu vestit,
el turban i els dos colors, estan ben combinat
i li escau, d' alló més bé !!
Salutacions .
M'ha agradat molt l'anàlisi que fas, Pilar. És ben veritat: la duresa de la vida pot endurir la persona, però també la pot fer millor com és el cas de la Nalo amb aquest noi. Molt bona idea que li imprimeixi la foto! Ho faré.
EliminaMoltes gràcies !!
ResponEliminaExplica-li que l ' he trobat molt elegant en tot.
D'esperit i i de personalitat.
I porta-li també, una foto del noiet !!
Gràcies !!
Cuideu-vos molt !!
És veritat que te una expressió elegant la Nalo. Persones així ajuden a mantenir l'esperança i deixar de queixar-nos per futileses, doncs malgrat la vida els va a la contra, malgrat el seu fort patiment, no perden l'amor en vers els altres que pateixen com ells. Es mereix que la cuidis i que la família Gra de Mostassa la ajudem.
ResponElimina