Aquesta Setmana Santa he fet el Via Crucis més llarg que recordo, recorria una bona part del territori que abasta els barris on viuen els parroquians. Unes quantes estacions han tingut lloc en els slums, que hem caminat d'una banda a l'altra durant una bona estona. Molts dels cristians hi viuen, i suposo que per a ells era especial que el Via Crucis hi passés.
Quan travessàvem els suburbis, no podia sentir res dels textos que llegien lluny sense altaveu, de tant en tant sentia cantar només els qui tenia a prop, i al llarg del trajecte hi havia soroll freqüent: equips de música a tot drap i enrenou de diferents tipus.
Tot plegat era molt poc bucòlic. Però he pensat: no sento què diuen, no entenc els cants, i estic envoltat de soroll. Tanmateix, caminava enmig d'ells. I he pensat que tal vegada en algunes ocasions és l'únic que se'm demana: caminar amb ells. I m'he sentit agraït.
Després d'escriure tot això, m'adono que no he dit res del títol. Però allà he pensat que Jesús va donar la vida per tothom, també per tots ells que viuen en condicions indignes perquè tenim el món muntat d'aquesta manera.
Des d'un punt de vista litúrgic, les celebracions d'aquests dies són millorables (tinc el bagatge de trenta-cinc anys de litúrgia montserratina!). Però malgrat això, es respira autenticitat, molta fe i un sentit profund.
Bona Pasqua ja des d'ara a tothom!!!
Estimat Pare Sergi d' Assis :
ResponEliminaPER SORT DE TOTA LA HUMANITAT,
DÉU, ESTIMA EL VIA CRICIS DELS VOSTRES SLUMS,
I DÉU ESTIMA LA LITURGIA MONTSERRATINA .
Avui, heu omplert de dignitat, davant els ulls de tothom,
també, dels vostres Ajuntaments , a tots els cristians i no cristians , que hi viuen , I a tots aquells
que s' hi relacionen, els camins per on heu passat
Les condicions, ja les anireu millorant, amb el donatius.
PERÓ:
El que sí, faria avui mateix,
és, amb petits grups, I com a recurs catequetic ,
una PEDAGOGIA RELIGIOSA,
una EDUCACIÓ DEL SENTIR RELIGIOS
de tot el que s' ha dit aquest dies, I especialment
durant el VIA CRUCIS, I que no heu pogut ni escoltar, ni cantar.
I, POC A POC, RECONDUIR-HO CAP A LA VETLLA PASQUAL D' AQUESTA NIT SANTISSIMA,
TAL COM ESCOLTAREM, AMB ELS CIRIS ENCESOS !!
El que sí, crec , que no s' ha de fer és, de que tot alló,
Que s' ha CANTAT I ESCOLTAT,
QUEDI SENSE SABER-SE.
UN ACTE ÉS IMPORTANT, QUAN EL SEU CONTINGUT , HA ARRIBAT A TOTHOM.
perqué si no es així, l' any vinent poden començar a venir per rutina, I llavors, és quan la gent,
va a les pricesons, etc...tot parlant, com qui va a passeig.
I, si no pots avui, els anunciés que en parlarem
durant la SETMANA DE PASQUA !!
Com ho veus ??
Bona Pasqua a tots !!
"...caminar amb ells".
ResponEliminaBona Pasqua!
"Caminar amb ells". A voltes és el que se'ns demana. És l'essencial. Al costat d'un malalt, d'un moribund, d'algú que pateix un dol...d'algú que pateix el seu Via Crucis particular, sigui quin sigui. Ser-hi. Acompanyar-lo. No cal res més.
ResponEliminaCaminant pels suburbis de Kampala heu trobat moltes persones a qui escoltar i allargar la mà. Que la joia de la Pasqua us ompli de força per seguir construint un món més just. Bona Pasqua!
ResponEliminaBona Pasqua! 🙏🏼
ResponEliminaCaminar amb ells, fer-los costat, ser llum per a ells...és aquest el sentit de la missió, oi? M'impressiona el que expliques sobre la massiva assistència al Viacrucis, els cants...tan diferent d'aquí. Que tingueu una ben joiosa Pasqua, Sergi!
ResponElimina.
Bona Pasqua a tothom!!
ResponEliminaCaminar amb ells: quin missatge tant breu però intens a la vegada. I sí, Jesús també va ressucitar per la gent dels slums. Bona Pasqua!!
ResponEliminaJoiosa Pasqua!
ResponEliminaBona Pasqua.
ResponEliminaFeliç Pasqua!!!
ResponElimina