divendres, 15 d’octubre del 2021

El funeral d’un monjo


Mentre a Montserrat se celebrava la benedicció abacial, aquí Tororo rebíem el fèretre d’un monjo difunt. Aquells contrastos que a vegades té la vida. Han estat quatre de dies de dol fins que no s’ha celebrat el funeral, i apunto només alguns aspectes:
- pràcticament tota l’activitat laboral dels departaments del monestir s’ha aturat aquests dies (excepte a l’hospital), i això és 100% cultural. Em diuen que, en els poblats, si algú treballa quan s’ha mort el seu veí, pot ser que el peguin o fins i tot que li atribueixin la culpa de la mort del veí (literal). 
- la nit abans del funeral hi van haver Misses consecutives tota la nit al pati on hi havia el difunt, amb músiques sorolloses tota la nit i gent cantant (recordeu? Doncs aquest cop ha estat aquí mateix!).
- ha vingut molta gent al funeral, estava pleníssim. Era un monjo d’un monestir de Kènia, però feia anys que estava a Uganda seguint un tractament oncològic (però no residia al monestir).
- el funeral ha tingut lloc en l’esplanada de l’hostatgeria, i la gent es protegia del Sol sota els arbres o sota unes carpes.
- el moment més bonic per mi ha estat quan, en davallar la caixa fins a sota terra, els monjos hem fet un cercle al voltant i hem cantat el “Suscipe” que cantem en la Professió Monàstica, tres vegades i amb tres tons diferents com fem aquell dia. Quin moment més ple de significat!
- es dona menjar a tothom que hi assisteix, abans o després. És una despesa gran, però que tothom que té un difunt ha de fer per acollir els convidats. Per això la gent, en expressar el seu condol, fa donatius per sufragar les despeses.
- a la nit, hem fet sopar a la fresca convidant a la família del difunt (que bonic!) i amb els monjos de Tigoni (el monestir kenià al qual pertanyia aquest monjo). He pogut sopar amb l’abat de Tigoni, i ha estat interessant constatar que tenim visions molt semblants sobre les diferències entre europeus i africans, veient els dons i els límits de cada cultura. 
- la foto és d’un tros del cementiri de la comunitat, a Tororo.

9 comentaris:

  1. Ostres, quin comiat tant boinc! Sens dubte que cada cultura té la seva manera de celebrar el dol però la que expliques és molt bonica i plena de significat. L'aturada de l'activitat, el sopar, les paraules, ... Tot per dir adéu, i a reveure, al company, amic o familiar que ens ha deixat. Gràcies Sergi per compartir-ho.

    ResponElimina
  2. A mi sempre m’han cridat molt l’atenció els funerals que es veuen en les pel·lícules, això de tenir el mort allà i estar menjant… tots vestits amb roba negra, però fent com una festa… M’agrada que expliquis el ritual que segueixen a Tororo, perquè nosaltres acomiadem els morts amb allò –que passi el més ràpid posible! i és trist! Està molt bé això de dedicar-li temps, i no per la por dels maleficis que dius, sinó que és un signe de respecte cap a ell, crec.
    Quan mirava la cerimònia de la benedicció abacial, pensava si tu també ho estaves fent, poc em podia imaginar que celebràveu un funeral!! Tot i que penso que hi eres molt present i més encara quan el nou abat va fer esment de la teva tasca en la seva intervenció al final.
    Moltes gràcies, Sergi, per tot el que ens expliques i per ser-hi sempre!!!

    ResponElimina
  3. El meu condol. Molt interessant els aspectes 'culturals' que expliques. Ja es veu que tots podem aprendre de tots; si no de la manera concreta de viure algun costum, sí l'esperit que inspira alguns d'aquests.

    ResponElimina
  4. com pot canviar tot quan es dóna un sentit als esdeveniments

    ResponElimina
  5. El que més m' agrada de la teva comunicació,
    És la fotografia.

    Val la pena mirar-la una estona
    i deixar que et parli per si sola !!
    M' agradaria treure-la en paper...

    El cant de " Rebeu-me Senyor"...
    mai l' he vist cantat en tant " BON MOMENT "...

    Pel que respecte a la resta de la comunicació,
    està tot ella plena d' humanitat !!

    Que tingueu una bona tarda !!

    ResponElimina
  6. Sergi, tinc una pregunta que em balla quan miro la foto que has posat, la mida de les làpides respon a alguna cosa?
    Gràcies!

    ResponElimina
  7. Gràcies Sergi per obrir-nos aquesta finestra a un món de senzillesa i costums desconeguts per a molts de nosaltres.

    ResponElimina
  8. Gràcies pels vostres comentaris! Marta, no sé a què respon la mida de les làpides. Però molt probablement no respon a res concret

    ResponElimina
  9. Tres cants del Suscipe per donar entrada terrenal i tres cants per donar la celestial. Interessant.
    Curiosa també l'aturada general i els convits acompanyats de música sorollosa en tot moment. Una celebració al capdavall. Sembla més fàcil de viure el moment així, no?

    ResponElimina