diumenge, 29 de maig del 2022

Absències justificades


Fa tres setmanes hem començat un nou trimestre després de les vacances (aquí el calendari escolar és molt diferent de Catalunya). I el problema principal és que una bona part dels alumnes no ha pogut tornar. No tenen diners per pagar la quota. El cost del trimestre són 175 euros: això inclou els estudis, el menjar i l'allotjament. De moment, se'ls demana 100 euros, i molts no els poden pagar.

Bastants alumnes són subvencionats per ONGs internacionals, però això significa que han tingut o tenen vides molt difícils. Tanmateix, els qui no estan becats també ho tenen molt complicat. I l'escola necessita els diners sí o sí per poder pagar els sous dels mestres. O sigui que aquí tothom necessita els diners.

En situacions així, em sento ben petit. I només puc donar suport emocional als qui em comparteixen aquestes dificultats. Suposo que una part podrà aconseguir els diners, i finalment vindran. I probablement altres ja no podran. Així són les coses.

És un repte general del país. Hi ha molts problemes per poder estudiar, i molta gent renuncia a estudiar segons què perquè saben que no s'ho poden permetre. 

Us ho explico simplement amb l'ànim de compartir allò que vivim aquí Uganda. Però també, si serveix, per adonar-nos dels privilegis que tenim contínuament a Catalunya. Entre altres, l'educació o la sanitat.

Fotos: són d'un partit d'ahir a l'escola entre monjos (amb alguns altres que solen jugar amb ells) i estudiants. Els estudiants van guanyar 6 a 1. Pels uniformes que van portar, semblava un partit de Barça contra Girona, i en aquest cas va guanyar el Girona per golejada!



3 comentaris:

  1. Doncs sí Sergi. Som uns privilegiats. Sí que a vegades ens queixem de les injustíes socials que tenim a casa nostra però segur que l'Africa, i concretament a Uganda, les diferències són encara més evidents. Està clar que no podrem resoldre la fam i les injustícies socials a tot el món però possiblement que podrem fer que a la comunitat de Tororo hi hagi certa esperança a canviar les coses. Gràcies Sergi per compartir aquesta reflexió.

    ResponElimina
  2. La veritat és que jo penso que la pobresa més profunda dels pobres és el no accés a la cultura. A casa, sempre he dit als meus fills que l'herència que jo els deixaré és els estudis que ells hagin aconseguit. Primer no ho entenien gaire, però ara que ja han arribat a fites importants ho veuen molt més clar.
    Que res, com diu el Joan, lluitem almenys per l'esperança de canviar una mica les coses a la teva comunitat de Tororo. Que pel que necessitis, només has de dir el com.
    Moltes gràcies Sergi per compartir aquests aspectes tan tristos també.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Joan i Marta! He continuat la reflexió en la següent entrada

    ResponElimina