Sigui dit d’entrada que em sap molt greu que hagin mort els ocupants del submergible Titan, com me’n sap de totes les morts tràgiques. Em venen al cap la Maria Pilar, que va perdre el seu fill Josep a la carretera sense que ell en tingués cap culpa. I és clar, les morts d’immigrants al Mar Mediterrani mentre intenten arribar a les nostres costes europees.
I sí, soc dels qui ha seguit l’evolució d’aquesta història que tenia tants ingredients per enganxar: una recerca a contrarellotge, i a més a tocar del Titànic…
Però em fa mal al cor quan llegeixo que un viatge amb el Titan costava 250.000 dòlars per persona. I no, no és demagògia si us dic què podríem fer a l’Àfrica amb aquests diners: podríem operar de cataractes 1.000 nens i joves sense recursos, podríem comprar 40.000 peces de roba per gent que va amb la roba estripada, podríem donar 450 microcrèdits a famílies que lluiten per tirar endavant…
Va ser molt encertada l’expressió de José Antich: “Naufragis de primera i de segona”. És ben bé així: tenim el món mal repartit, i no tots els éssers humans compten igual.
Foto: Pau Senserrich
És que és exactament això, Sergi! I no he volgut seguir la notícia perquè són aquelles coses que jo les considero com a mínim amorals. Els que van en primera sempre van millor, encara que sigui per morir, la prova va ser el mateix naufragi del Titànic!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi per continuar sent a l'actualitat!!!
Si Sergi, tota la raó. Per molt que hagin mort persones, ho sento però no ho puc evitar, la seva mort no em sap greu, el que em sap greu és que hagin llençat, perquè jo considero que els han llençat, els diners quan hi ha tantes i tantes persones que moren en pateres, intentant fugi de la miseria, i a apuestes no mouen un dit per salvarles o, com tu dius, amb aquests diners es podia ajudar a tantes i tantes persones aquí a l'Africa, operaciones, roba, microcredits, estudis, el que sigui, però no, això no preocupa. I després de escoltar que estaven avisades les deficiències del submarí, és encara més indignant, i la mort d'aquesta gent, ho sento, dec ser dolenta però em deixa totalment indiferent.
ResponEliminaPare Sergi :
ResponEliminaEl teu comunicat , m ' ha recordat el següent fet:
A la tarda del 15 d' Abril de 2019,
tot Paris, France, i el mon sencer, va quedar esborronat,
veient com cremava el sostre
de la Catedral de Notre Dame , I com s' enfonsava
la seva agulla, que no era precisament,
el més históric, peró sí, el més visible,
degut a la seva altura aproximada d' uns cent metres.
En aquelles mateixes hores, algunes empreses,
Fraceses, oferiren importants donatius,
per ajudar a la seva reconstrucció.
La resposta, en forma de crítica, per part d' uns sectors
de la societat , no va trigar a fer-se notar.
Aquesta crítica, els venia a dir:
- Per segons quins problemes, les vostres Empresses,
Marques i Capitals, us afanyeu a oferir-vos
els primers, peró, en segons quins altres temes,
humanitaris, per exemple, us quedeu ben callats.
No sé, com va acabar tot aixo !!
No és que la reconstruccio de Notre Dame,
no necesiti aportacions de Capital Públic i Privat.
Nó, no és aixó, el que els va indignar a aquest grup
d' opinió.
Va ser que sota una actitut de generositat,
es fes propaganda de les seves empreses.
Que després, la Catedral de Notre Dame, un cop feta, faci públic els donatius, em sembla bé.
Aixó, pot animar a altrs persones i empreses a ser generósos davant una tragedia.
Peró, que d' entrada , la Propagand se la faci la mateixa Empresa, no ho veig correcte.
El mon del diner, es així.
La meva salutació !!
He rebut un comentari sense nom. Si m'envies el nom, el publicaré. Gràcies
ResponEliminaCertament que la notícia de la desaparició del submergible Titan va ser trista. Però crec que se li ha fet un ressó desmesurant si ho comparem amb els centenars de migrants que cada setmana desapareixen a les costes de molts països tot buscant una vida millor. I de tantes persones que viuen en camps de refugiats com a conseqüència de les guerres. No podem mirar cap a una altra banda davant les injustícies que hi ha en el nostre món.
ResponEliminaL'obscenitat de la noticia de l'accident del Titan clama al cel. El tractament sensacionalista fet per la majoria de mitjans de comunicació és una vergonya. No hi ha hagut massa contrapunts informatius en la presentació del fet. No s'han vist, llegit o escoltat massa reflexions ètiques sobre el cost del viatge i de l'operació de rescat. Quant de bé es podria fer amb aquests diners malgastats pel caprici d'uns pocs. La injustícia social amagada darrere l'expedició del Titan és moralment obscena.
ResponEliminaHe rebut un nou comentari sense nom. Si m'envies un nom, el publicaré. Gràcies
ResponEliminaAquesta gent amb tants diners no en tenen prou fent coses senzilles, necessiten d'aquestes excentricitats. A mi, com a molts de vosaltres, em sembla indecent el que es gasten i també els hi retrec. Tot i així, no és tant el cost del viatge o el de tot l'operatiu que es va activar per salvar-los. El que és de nou indecent és veure com hi ha vides que valen més que altres. Perquè per ells es va moure cel i terra des de diferents països i es va fer tant de ressò, mentre el mateix dia vaixells d'immigrants necessitaven ajuda i els operatius de rescat es barallaven per NO anar-hi. Certament, ser ric no crea diferències només per viure d'una o altre manera, sinó que les crea també per morir.
ResponEliminaComparteixo el que sentiu tots vosaltres. Indignació i vergonya aliena és el que sento. No pot ser que hi hagi persones que acumulin tanta fortuna i la destinin a satisfer un caprici i tants d'altres que hagin d'arriscar les seves vides al mar intentant trobar un futur millor. Una indignació semblant em produeix també les milionades que es gasten els clubs de futbol amb la compravenda de jugadors. És indecen
ResponEliminat! Les vides de les persones no valen el mateix en aquest món nostre. Som iguals només als ulls de Déu
Gràcies a tots per les vostres reflexions!
ResponElimina