dimarts, 6 de juny del 2023

Noms africans


Per començar, us he de dir que no soc gens expert en el tema. I per tant, això no és una exposició exhaustiva de com funcionen els noms de persona a l’Àfrica. Però sí que puc apuntar alguns aspectes que són, si més no, curiosos.

Ells no tenen un nom triat pels progenitors i dos cognoms heredats dels progenitors com nosaltres. El concepte és un altre, per bé que lligat als parents.

Tots tenen dos noms: el nom africà i el nom cristià (així l’anomenen). El nom cristià, de fet, és el nom anglès. En general, veig que tenen preferència pel nom cristià (o anglès). No sé si és per la fascinació d’occident o perquè és el nom religiós. Però hi ha de tot a l’hora de prioritzar un nom o l’altre. Això explica per què a l’inici us vaig parlar de l’Okumu, i al cap d’un temps us vaig parlar del mateix nen com a Conard (vaig veure que a casa preferien el nom Conard). Alguns exemples de persones de qui us he parlat:
Makoha William
Okongo Patrick
Ochwo Andrew
Ochieng Joseph

Aleshores, quina vinculació hi ha amb la família? Aquests dos noms sempre són els mateixos que un altre parent, viu o mort. Pot ser l’avi, o el pare, o algú que ja no hi és. És com si jo em digués “Sergi Francis”, i a un descendent meu li posessin la mateixa combinació de dos noms. Això em sembla que ha de fer força més complicada l’elaboració d’arbres genealògics.

Si més endavant entenc més coses, ja us les explicaré.

7 comentaris:

  1. Molt bonic el mapa d'Àfrica que ens comparteixes, Sergi. Això dels noms africans és complex sí. Aquí a les escoles s'hi troben sovint, també amb els alumnes procedents del Panjab, a l'Índia. El que volia comentar, però és que ben aprop d'on visc hi va arribar el setembre de rector un jove prevere rwandés, amb un nom ben complicat Achille Nzamurambaho. És un noi amb ganes d'implicar-se en la vida de la població. Fa només un parell d'anys que és a Catalunya i ja parla el català. Li agrada molt la música i forma part de la coral, on també hi canto jo, que visc al poble veí. Ens va dir que el podem anomenar Aquileu i així ho fem!

    ResponElimina
  2. És bonic això d'on venen els noms, Sergi!
    A mi me'l va posar el meu padrí de bateig que poc després de néixer jo, va tenir la seva primera filla que també li va posar Marta. Tot i que hem tingut molt poca relació ens uneix el vincle pel nom que va designar el seu pare, les poques vegades que ens hem trobat sempre ens hem sentit agermanades!
    Moltes gràcies per aquesta primera introducció espero, amb ganes, les properes explicacions!!!

    ResponElimina
  3. Costa una mica d'entendre des de la mentalitat occidental....llavors al passaport i als documents d'identificació també surten aquest noms i prou? No hi ha cognoms en cap cas? Sorpren força no? Repeteixo , és probable que m'ho miri des de una vessant massa occidentalitzada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé prou. Crec que hi ha més de dos noms, però que tot plegat no respon a la nostra manera de fer. D'altra banda, crec que la majoria no tenen passaport, i molts no tenen DNI

      Elimina
  4. A Sud-àfrica també em va sorprendre que tinguessin dos noms, en aquest cas el nom zulu/xhosa i el nom anglès (Noluthando-Jennifer, Xolela-Patrick, Tamsamqa-Richard...o Rolilhalha-Nelson, en el cas del Mandela). Ells del nom anglès en deien -no se si mig seriosament o en broma- “the slave name”, el nom d’esclau! Vaig deduir que era una herència colonial i naturalment vaig fer l’esforç d’aprendre’m el nom natiu, alguns amb el corresponent “click” palatal -suposo que per aquesta complexitat en la pronúncia, els posaven el nom anglès.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina