(continua i acaba)
Escric aquestes ratlles dos dies després del greu atac a l’oest del país. Tot i que estem a l’altra punta, tinc molta relació amb aquell indret (aquella escola està a pocs minuts de la casa on m’allotjo a Bwera, i hi havia passat vàries vegades pel costat). Tot i que no és habitual un atac com aquest, tots sabem que a l’Àfrica hi ha més inestabilitat i més perills que a Catalunya.
Ara bé, amb els darrers escrits no voldria que tinguéssiu una mala imatge del país on estic, i que això exclogui les persones meravelloses que hi he trobat. Des que vaig arribar, he pogut conèixer i fer amistat amb persones absolutament excepcionals per la seva generositat amb altres persones. I no, no generoses com nosaltres. Millors que nosaltres. Persones que no tenen res, i ho donen tot.
A més, els ugandesos són quasi tots molt amables. Molt més que nosaltres. Acollidors, simpàtics, agradables.
És un país de contrastos. Persones amb uns valors impressionants que per a mi són molt bons testimonis, i al mateix temps mares que abandonen els seus fills o éssers humans que n’enverinen altres moguts per l’enveja, coses que tampoc no són freqüents a Europa.
A vegades dubto d’explicar coses que no els deixin bé. Perquè he vingut a servir-los. I la gran majoria m’han rebut molt bé. Però em sembla que també és bo compartir aspectes variats que observo en el dia a dia. Sense maquillatges, perquè pugueu ubicar la realitat que em trobo.
Foto: Joaquim Burjons
Celebro aquesta publicació d'avui diumenge, T'he de confessar que havia entrat entre ahir i avui aquí al teu blog per veure si comentaves quelcom de l'atemptat.
ResponEliminaGràcies al Google Maps he descobert que entre Bwera i Tororo hi ha 590 Km. pel mig, i en un pais com a Uganda això encara deu ser molta més distància.
Una abraçada i en comunió.
Són molt tristos els atemptats siguin d'on siguin d'arreu de món, però si a sobre on n'hi ha un hi tens persones properes encara pateixes més. Espero que s'hagi quedat així i no hi tornin.
ResponEliminaSergi, cuida't, no t'arrisquis!!! Hi ha moments que penso que encara estem de sort que les notícies de l'Àfrica arriben en comta gotes!!!
Estem pendents de tu i del teu món, per les coses bones i les dolentes present en les nostres pregàries!!!
Pare Sergi d' Assis, bona nit !!
ResponEliminaFa uns dies, que des de Montserrat, em varen demanar un servei, que m' ha " AGAFAT MES HORES"
del que creia.
Avui, l 'he finalitzat, i entregat per correo
abans de Sant Joant, que és quan comencen
les vacances de estiu.
N' obstant, aquesta feina extra, he anat llegint totes
les teves comunicacions.
No cal dir, que he patit per l'atemptat que heu tingut .
Has exposat temes importantíssims, com pot ser
ser el de " LES MENTIDES ".
Jo penso que, ni al teu Continent,
ni en el mon Occidental , es pot confiar el cent per
cent en persones o Institucions .
El que si crec, es que Occident menteix d ' una manera
diferent que ho fan altres Continents.
A Occident, la mentida pot anar mes envolcallada
d' arguments Culturals.
En els Continents més necesitats, es menteix
més, "COM UN NEN".
En condicios ambientals patológiques, mantingudes anys i anys, i generació, rera generació,
aquest comportament, pot quedar incrustat,
a la personalitat, des de petit.
Sentir mentir, veure fumar, veure robar per subsistir...
aixó , i que no passa res, aixó, va conformant
una " MANERA DE SER"
L 'ENTORN, LA FORMACIÓ, EL SABER RAONAR,
EL BON EXEMPLE, EL TENIR EL QUE ES NECESARI:
AFECTE, ACOMPANYAMENT, ALIMENT, LA REFLEXIO SOBRE ELS ACTES QUE NO EM FET PROU BÉ, ...
Tot aixó, és indispensable, per tenir, una consciencia,Etica, Moral...
Sempre que estiguem davant d'una persona que menteix, o bé d' un ambient,
ens hem de preguntar:
QUINA ÉS LA RAÓ ??
Bona nit i un bon descans !!
Jordi, Marta i Pilar, gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina