Mentides

Una de les coses que m’han costat més des que vaig arribar a Uganda és el tema de les mentides. Se’n diuen moltes (pel que jo estava habituat), i gent de tots els àmbits (inclosos religiosos). Hi he donat moltes voltes al llarg del temps, i també n’he pogut parlar amb força persones.

Ells són molt conscients de quan diuen una mentida, tot i que no sempre saben per què menteixen. I d’acord amb els valors rebuts creuen que no és correcte, però la majoria de vegades ho fan per por (encara que a vegades una por irracional). No és que em menteixin a mi perquè soc blanc, sinó que també es menteixen entre ells. Això fa que sovint desconfiïn de la paraula de l’altre, perquè pot ser que no et digui la veritat.

M’he emportat uns quants desenganys, en algun cas m’han pres el pèl del tot. Però també hi han hagut històries boniques: davant d’alguna mentida enganxada de manera flagrant (i sovint molt ben elaborada) hem pogut reflexionar sobre el sentit d’haver mentit, i això ha derivat en un canvi d’actitud de la persona (almenys amb mi). 

Segurament si alguns d’ells llegissin això trobarien que no es menteix tant. Que exagero. Però, en aquest aspecte, el contrast amb la nostra manera de fer és gran. Nosaltres donem importància a la literalitat del que es diu, i ells es queden més amb el concepte, amb la intenció, amb el que es vol aconseguir… és una altra història.

És d’aquelles coses que em costen d’explicar, perquè com he dit sempre hi ha gent molt maca. Però penso que també us pot ajudar a imaginar com algunes situacions que podrien ser senzilles esdevenen reptes més complexos.

(continuarà)

Foto: Olga Llorensí