Les col·laboracions de tipus divers no s’aturen. I aquest dijous 24 un nen pianista (que em diuen que fa meravelles) farà un concert al barri de Sarrià de Barcelona, en un indret conegut com “El Teatrillo”, a benefici del Programa Social d’El gra de mostassa.
dissabte, 19 d’octubre del 2024
Concert a Sarrià
Les col·laboracions de tipus divers no s’aturen. I aquest dijous 24 un nen pianista (que em diuen que fa meravelles) farà un concert al barri de Sarrià de Barcelona, en un indret conegut com “El Teatrillo”, a benefici del Programa Social d’El gra de mostassa.
dimecres, 16 d’octubre del 2024
Amb el braç trencat
Dilluns vaig tenir un accident de moto. No sé ni si es pot qualificar d’accident, perquè va ser tontíssim. Passàvem per un camí en mal estat, i el motorista va perdre el control i vam caure enrere. Jo vaig picar el terra amb el braç, i el resultat és l’húmer esquerre trencat.
diumenge, 13 d’octubre del 2024
Convivència entre tribus
Per quart any consecutiu hem celebrat a l'escola el torneig de futbol dels de 1r curs contra els de 2n. Jo en soc el promotor, i la raó és trencar la dinàmica de tribus que em vaig trobar en arribar a l'escola. Sovint jugaven una tribu contra una altra, i això i altres coses generaven massa tensions. El fet que juguin en equips de tribus barrejades fa créixer vincles entre gent de tribus diferents, i això ens sembla molt positiu.
Hi va haver un gol molt controvertit, que es discutia si era fora de joc o no. La intervenció del VAR va ser crucial. Finalment van guanyar els de 1r, i el premi era dinar en un restaurant. Tot això va ser possible gràcies a uns espònsors que ho han fet possible aquests anys, perquè han vist la importància que té més enllà del fet esportiu.
dijous, 10 d’octubre del 2024
El dia de la independència
Ahir es va celebrar el Dia de la Independència a Uganda. El primer ressò va ser que al final de la Missa el celebrant va demanar que cantéssim l’himne nacional, i fins i tot jo el vaig cantar! Amb un somriure li vaig dir a en Pep: “perquè després ens diguin a nosaltres que som nacionalistes!”.
dilluns, 7 d’octubre del 2024
Un parxís desafortunat
Com recordareu, faig classe de música als monjos joves. Com que havia de passar uns dies fora, els vaig encomanar practicar amb uns vídeos durant dues classes. El nivell d’aquest grup és molt baix, i vaig pensar motivar-los organitzant un joc (ho vam fer un dia i van xalar) i donant algun premi als millors.
divendres, 4 d’octubre del 2024
Pregària a Sant Francesc
Estem en un món on sembla que el llenguatge de les armes sigui el que prevalgui. Tu que vas ser portador de Pau en la visita al sultà, ajuda’ns a fomentar la Pau en el concret de cada dia.
Estem en un món on sembla que, a vegades, més que avançar es facin passos enrere. Tu que vas ser un home de confiança des de la indigència més pregona, ajuda’ns a fer créixer l’esperança allí on convingui.
Estem en un món on es promou la polarització, els extrems, la dissensió. Tu que vas reconciliar el bisbe i el podestà d'Assís, ajuda'ns a ser constructors de ponts.
Estem en un món on sovint no es percep l'Església com a digna representant de Jesús. Tu que vas esforçar-te al màxim per imitar-lo, ajuda'ns a fer de Jesús i de l'Evangeli el nostre centre.
Estem en un món on les diferències entre països i continents són abismals. Tu que vas ser amic i germà dels pobres i marginats, ajuda'ns a ser sol·lícits amb tots els qui pateixen.
Fotos: Sant Francesc al jardí dels monjos, a Montserrat.
dimarts, 1 d’octubre del 2024
En el desconcert
Reconec que a vegades no em surten les paraules, i per això hi ha temes que no els toco en aquest espai: els desastres que ha fet l'Església, les tragèdies que cada dia causa la humanitat... Aquestes setmanes, dia rere dia, contemplem amb astorament com s'està fent la vida impossible o com s'està matant directament tantes i tantes persones! I amb la connivència d'altres països! Com a humanitat, no ens en sortim. I fa vergonya.
Hi ha una persona que, quan se'm confessa, a més d'expressar les seves faltes dedica una part a demanar perdó per diverses fragilitats de la humanitat. L'hi trobo tot el sentit: aquesta persona demana perdó per faltes de la humanitat que no ha comès personalment com assassinar, però l'important és que fa seves aquestes misèries de la condició humana. S'ha descobert a si mateixa com a part de la família humana, i se sent corresponsable de totes aquestes realitats.
Enmig d'aquesta humanitat ferida, a vegades només l'art o la pregària pot vehicular tant dolor o desconcert. Un vídeo que em resulta un bon canalitzador d'aquest sentiment és el que us ofereixo aquí: "Agnus Dei", de Samuel Barber. Amb una lletra prou explícita: demanant a l'Anyell de Déu, qui lleva el pecat del món, que tingui pietat de nosaltres i ens doni la Pau. Aquesta versió és d'un dels meus grups preferits: "Voces8", i la soprano principal (Andrea Haines) és la representació de la Bellesa que tanta falta fa en un món tan desconcertat.