(continua)
No n'hauria parlat si no m'ho haguéssiu preguntat, perquè la informació que en tinc és escassa.
Penso que la mare és viva, això és el més important. I arribo a aquesta conclusió perquè seria impensable que la família no li fes un bon funeral si morís. Forma part de la seva cultura.
Però està amagada, i amb por. El deute que va contreure a causa del tractament de la seva malaltia era inassumible per a ella, i l'única solució que va trobar va ser fugir per no ser arrestada (que s'hauria esdevingut quasi segur). El seu telèfon està desconnectat, així no pot ser localitzada.
Crec que està a casa d'algun parent, i lluny de Tororo. La vegada que vaig poder parlar amb ella, molt al principi, em va dir que estava amb una germana. Sembla que va canviar de lloc, això no ho tenim clar.
Segurament malalta. Van dir que diabetis. Tinc els meus dubtes de si és diabetis, però no ho sé.
Fa relativament poc vaig poder parlar amb la tieta del noi, germana d'ella, que almenys temps enrere em consta que en sabia alguna cosa. La raó de la trucada va ser parlar del noi, i demanar-li si poden tenir el noi a casa un dies durant les vacances del primer trimestre. Amb l'avi ens va semblar que era el millor. I vaig aprofitar per demanar-li que, si mai té l'ocasió de parlar amb la seva germana, que si us plau li digui que probablement jo la podria ajudar (la mateixa donant catalana que paga els estudis del noi se'm va oferir). Penso que, si un dia hi parla, li ho dirà.
Amb el fill tenien una relació molt estreta, i això encara fa més sorprenent que desaparegués d'aquesta manera. Però el que em fa més pena són els germans petits, que no entenen res i es van trobar sense mare d'un dia per l'altre sense cap explicació raonable. Segur que la troben molt a faltar.
Malgrat tot, tinc esperança. Mentre hi ha vida hi ha esperança.
De moment hem de continuar endavant. Sempre endavant.
Ja fa un any de tot plegat... quina tristesa veure tant de sofriment. Espero que trobis alguna via de solució per aquesta noia i pugui tornar amb els seus fills. Pregarem perquè així sigui!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per explicar-nos-ho Sergi!!!
Una situació molt trista haver de abandonar els fills, suposo en deu tenir molta de por perquè si no no s’explica l’abandonament dels fills. Si pots saber ne alguna cosa i la podem ajudar no dubtis en dir ho , segur que en serem varios els disposats a posar hi el nostre granet . Gràcies per la explicació , Sergi. Em sap greu haver hi posat humor en aquesta història tant trista
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris. Certament és una història que m'ha fet patir vàries vegades, perquè per a mi són persones amb nom i cognoms, amb un rostre i una vida. Entenc que això pot ressonar diferent de lluny, però us agraeixo sempre que feu comentaris en aquest espai perquè hi doneu vida!
ResponElimina"... PERÒ EL QUE EM FA MÉS PENA, SÓN ELS GERMANS PETITS..."
ResponEliminaPare Sergi, d' Assis, és exactament com tu dius
Trobar-se d" un dia per l' altre,
sense progenitors,
sense entendre res,
sense cap explicació,
sense cap altre protecció familiar,
i el que és pitjor,
sense poder-hi posar cap remei,
perque l ' edat, no t' ho permet,
és estar, pel nen, per aquests germans petits,
davant d'un gran perill.
LA PSIQUIATRIA INFANTIL, la descriu com un,
MARASME PSICOLOGUC INFANTIL.
Es a dir: COM UN ESTAT D' ÀNIM GENERAL MOLT BAIX.
El poc coneixement de la societat sobre els primers anys de vida de la persona, i de la manera en que es jutja, amb la fribolitat, de que se' n parla, fa fredad,
I més quan penses que davant d' aquests juducis, un nen, no se' n pot defensar, perque no en sap,
o bé per presio dels adults....
En les Preparacions al Matrimoni...
Als Seminaris Conciliar...
I no solament en les Carreres de Pedagogía,
aquests adults, haurien de tenir, o buscar-se
aquesta formació, per SABER QUI ÉS L' HOME,
des de la seva concepcio, a la seva mort,
I, una mica de Biologia, i les Primeres Funcions,
no els aniria malament....
Llegir...Llegir reflexivament...Llegir reflexiva i ordenadament, pot ajudat a entendre i a jutjar
d' una manera adequada, aquesta etapa de la vida,
i tantes altres coses, en que els primers benefucists serem nosaltres !!
Els que en aquests dies, participarem del TRDUUM PASQYAL, el DIVENDRES SANT,
on es fa d' una manera solemne LA PREGARIA UNIVERSAL, en la X Pregària, on es demana
PER LES NECESITATS DE TOTHOM,
Posem-hi també, aquests germans petits,
i tota la seva familia.
Aquesta, és la meva proposta
Feliç Diumenge de Rams !!
Gràcies Pilar. A veure, no s'han trobat desemparats del tot, sinó que han anat a parar a casa dels avis, que són bona gent i els han acollit bé. I també estem en un país on hi ha molts orfes i situacions que a nosaltres ens semblarien una mica surrealistes. Però no dubto que haurà estat un impacte molt fort per a ells. Tant de bo que pugui reaparèixer la mare!
ResponElimina