Em costen aquests funerals

Els funerals aquí Uganda són un esdeveniment social important. Nombroses persones s’apleguen a la casa del difunt, que és on es fa tota la celebració i l’enterrament del cos. Ahir vam enterrar un professor de l’escola als 56 anys (aquí ja es considera una persona força gran, tot i que no encara per morir). Hi havia una gentada: de l’escola i treballadors del monestir, de la seva tribu, de la seva gran família, de l’església anglicana a la qual pertanyia, i polítics i altres representants.

Només algunes anècdotes perquè us ho pugueu imaginar. A l’entrada de l’esplanada de casa seva, uns hi van muntar la seva parada amb una gran foto d’una casa espectacular perquè la gent s’hi pogués fer fotos al davant (i així fer diners), en diuen un Photo Studio. Uns altres van muntar una carnisseria improvisada, i uns altres es van posar a vendre cebes. 

Durant la cerimònia de l’enterrament, de tant en tant s’interromp per anunciar algunes condolences. Això significa un petit text, però sobretot la quantitat de diners amb la qual volen ajudar la família a sufragar les despeses (un funeral aquí és caríssim perquè, a més de les despeses habituals, s’ha de donar menjar a tothom qui hi assisteix). 

Ocupen una estona llarga els parlaments de gent molt variada. Els representants polítics ho fan francament llarg, i aprofiten per parlar des de l’estat de les carreteres, a l’assistència sanitària, passant per qualsevol altre tema que els sembli d’interès per la comunitat. Rarament tenen tanta gent junta. Però entremig, es fan comentaris (i fins bromes) que no tenen res a veure amb el difunt i la família allà presents. Ahir alguns polítics es van qüestionar entre ells. Quan preguntes pel sentit d’això, la majoria de gent diu que fan campanya, però ho accepten perquè entenen que és una ocasió bona per als polítics per a donar a conèixer el treball que fan. 

Aquests funerals em costen, com podeu imaginar. Però no és per la part del funeral stricto sensu. És per tot l’embolcall al qual no estic gens acostumat.

Coses boniques d’ahir: quan un bon grup d’estudiants van portar el fèretre fins al lloc de la celebració. I quan vaig poder veure que el professor havia acabat el seu projecte del Programa Social: la construcció d’un galliner. Li quedaven per pagar 100,000 UGX (és a dir, 25 euros), però lògicament no els reclamarem a la família (que ara deu tenir un bon deute per pagar les despeses de l’enterrament). Ell preparava el projecte per a la seva jubilació, però almenys quedarà per a la vídua i els fills.