En el llibre d'en Teodor Suau, hi havia una imatge que em va semblar molt il·luminadora. Ell exposa que, si un excursionista troba una font amb un cartell que diu "Aigua no potable", no pensarà que és obra d'un "dictador malèvol" sinó algú "interessat a preservar la salut".
Malgrat que ell ho deia referint-se a un aspecte concret, crec que és extrapolable a moltes altres situacions. Quan a l'ésser humà se li prohibeix quelcom, pot tenir la temptació de sentir-se encara més atret per allò prohibit (pel sol fet de ser prohibit). Però creieu que molts tastarien una aigua sabent que és tòxica?
Si a Adam i Eva els haguessin dit que el fruit era tòxic, creieu que n'haurien menjat? Jo diria que no (tot i que els éssers humans a vegades també podem ser beneits). Però ells interpreten que és molt bo, i que per això se'ls prohibeix. En canvi, el missatge profund és que no en mengin perquè no els convé, perquè en realitat és tòxic per a ells. Tanmateix ells no ho entenen així.
Potser l'Església d'altre temps, amb un afany no diminut, en parlar de pecat va posar massa l'accent en la maldat de l'error i fins en la culpabilitat. I en canvi, potser hauria calgut fer més pedagogia, i ajudar a entendre que allò que anomenem "pecat" en realitat és allò que ens pot fer mal, que no ens deixa créixer i que ens deshumanitza.
Fa molts dies que vaig llegir aquesta imatge d'en Teodor, i de tant en tant la rememoro perquè em sembla molt potent. Saber discernir quines aigües no ens són potables, ens farien mal, són tòxiques. I cercar aquella Aigua que realment és font de vida i de llibertat.
Molt interessant Sergi!!! Porto un temps relacionant-se amb persones amb una espiritualitat molt arrelada a les normes, per tant sempre estan en pecat i la confessió és indispensable per anar a combregar. A mi em costa, tot i que intento no qüestionar-los massa res, què hi farem, penso.
ResponEliminaMoltes gràcies, harem de llegir el llibre!!!
Com em passa a quasi cada entrada, he rebut un comentari sense nom. I mai no publico comentaris sense nom o pseudònim. Ja em suposo que són problemes tècnics de qui ho envia... Si em dius un nom, aleshoers el publicaré. Gràcies
ResponEliminaPare Sergi :
ResponEliminaT' escric des de l ' Hostatgeria
Ahir, Dominica Gaudete.
Ja saps, :
Matí, ple d' activitats, i a la tarda: Pare Abat, Pare Prior, Mil.lenari...
Avui et contesto amb calma:
1. Referent a la comunicació: LA CHICA YE-YE.
Es veritat que en cada época, hi ha de bó i de dolent, peró, també es veritat, que en aquestes llargues époques, esdevenen de tant en tant , moments,
molt destacats per la seva gran conflectivitat, com per exemple, LA CONTRACULTURA DELS ANYS 60...
La meva generacio, entre adolescents i joves en aquells anys, ens varem moure entre el CONCILI VATICÀ II, amb els nostres Concilisris, que a la vegada, tambe es van convertir amb els nostres mestres de FILOSOFIA CLÀSSICA.
I per l ' altre costar , tot l' envient de les universitats, on regnava aquest missatge:
"AMOR LLIURE, DROGUES, I ROCK AMD ROLL"
Aquells anys, varen ser molt mes que uns anys de " BO I DOLENT"
varen ser uns anys de grans conflictes i desgracies perdonals i familiar, i una gran desorientació.
Els que per la PRovidencia de Déu i un dit de seny, varem veure que aquell, no era rl Bon camí, ens varem salvar de tit aquella disort.
2. Respecte a la mort dels pares etc...
jo, sempre res he " sentit al meu costat" .
No els poc veure, peró hi són !!
3. Aprofitem el que ens quedi de vida, sí peró amb calma.
Tal com em deia el Pare Policarp :
- No ets tú qui salva, qui salva es Déu !!
4. Completament d' acord.
El pecat es una Ofensa a Déu, una ofensa al próxim
I una deshumanització per par de cada un de nosaltres .
Et deixo, que vaig a vespres
Salutacions !!
Gràcies Marta i Pilar pels vostres comentaris i per ser-hi sempre! El comentari anònim que vaig rebre feia una precisió sobre els avisos sobre aigua que podem trobar en excursions, i deia que pròpiament si l'aigua és tòxica el missatge seria "Aigua sense garanties sanitàries". En qualsevol cas, ens podem imaginar un lloc amb aigua i una calavera dibuixada, i serviria pel missatge que intentàvem transmetre: com reaccionem si una cosa se'ns diu que és prohibida o se'ns diu que és tòxica. Agraeixo el comentari, però com sabeu mai no publico anònims. Crec que hi ha persones amb problemes tècnics o que no saben com fer-ho.
ResponElimina