.jpg)
Quina alegria més gran quan vaig rebre el darrer llibre d'en Teodor Suau! I quina sorpresa que em recordés i volgués enviar-me'l a Uganda! Es diu "Conta el nostre secret! Història d'un llibre: l'Evangeli de Marc".
Reconec que amb en Teodor Suau no soc objectiu. Perquè ja abans de llegir-lo estava segur que m'agradaria. Tot i aquest "prejudici" tan inevitable en tot allò que escriu, us puc dir m'ha semblat interessant especialment per l'aproximació literària que fa a l'Evangeli de Marc.
Acostumem a escoltar o llegir els Evangelis a trossos, i per tant, segons com descontextualitzats de l'obra a la qual pertanyen. Així ho escriu ell: "No ho oblidem mai: Marc no estaria gens d'acord amb la lectura fragmentària a la qual habitualment se sotmeten els evangelis, fins al punt que hom els tracta més com a florilegis o recull d’anècdotes que com a vertaderes obres literàries pensades, programades i escrites com a tals. Recuperar aquesta dimensió és important, perquè fora del seu context i de la intencionalitat de l’autor es pot fer dir als textos allò que a cada un li interessa o se li ocorre primer”.
M’ha encantat quan en Teodor s’endinsa en el significat profund del mot “Abba” que Jesús pronuncia a Getsemaní.
Gràcies, Teodor, per escriure i compartir la teva saviesa amb tots els qui et llegim!
PD: Aquí podeu trobar el llibre: “Conta el nostre secret!”
No conec l ' autor, ni els seus llibres,
ResponEliminasí, que n'he sentit parlar per amics meus
peró es veritat, el que dius, en quant a la manera
de llegir l' Escriptura, o qualsevol llibre
important, pel seus autor i contingut.
Tres -cents anys a. C. ens ho deia un filósof:
No es igual " EL TOT" ordenat,
que les "PARTS JUNTES", i aixó en tot !!
Bon descans.
Bon dia Sergi, no és habitual sentir parlar d'aquests llibres sagrats des d'un punt de vista literari. Gràcies per la recomanació
ResponEliminaTotalment d'acord amb la crítica a la lectura atomitzada, fragmentada dels evangelis. El mateix passa amb la lectura de l'Alcorà a partir dels versets. Perdre la visió holística de les obres sagrades esdevé un problema per la bona comprensió del sentit d'aquestes escriptures.
ResponEliminaTeodor Suau va escriure molts anys a la revista Serra d'Or i gairebé el llegia sempre, jo. M'agradava el què deia i el com ho deia. És cert que moltes vegades ens falta conèixer el context en el qual s'esdevenen els textos dels Evangelis i les diverses Cartes del NT. En això i en altres coses ens aventatgen els protestants que sempre s'han preocupat de la formació bíblica de la població perqué pugui llegir i interpretar bé les Escriptures
ResponEliminaSOBRE LA FORMACIÓ BÍBLICA:
ResponEliminaPACOMI, en el segle lll d.C.
posave com a condició, per entrar al seu Monestir,
EL SABER LLEGIR, per poder LLEGIR L ' ESCRIPTURA,
i participar amb la COMUNITAT, de la SALMODIA.
base de tota VIDA CRISTIANA, tant seglar,
com monàstica.
Peró, si el jove analfabet, tant insistia,
tanta vocació tenia , procurava que els horaris,
es disposesin de tal manera que cada dia pogues
tenir, una hora per aprende a llegir.
L' ESGLESIA, des de els primers segles, sempre
ha tingut FIGURES DE GRAN VALUA,
que han treballat per aquest trobament
entre FE i CULTURA.
Els esdeveniments histórics, varen portar a Europa,
cap a mil anys, d' una gran foscor i ignorància.
CENTRE-EUROPA, gràcies a unes molt poques figures
destacades d' aquells Governs i molt especialment,
als MONESTIRS BENEDICTINS, varen mantenir,
aquesta línia de FE i CULTURA.
L' invent del LLIBRE IMPRÉS, va fer la resta.
El PROTESTANTISME, no va fer altre cosa ,
que continuar pel CAMÍ, que ja des de el segle ll
havien començat grans homes del CRISTIANISME:
PACOMI, BASILI, CASSIÀ, BENET....
HISPÀNIA, va ser una altre história !!
Salutacions.
Perdona que discrepi amb tu, Pilar. És cert que Església i els monestirs han aportat moltes figures importants al llarg de la història que han interpretat les escriptures i han exercit un gran mestratge, però tot això només era a l'abast dels ministres de l'Església i no pas de la població en general que s'havien de conformar amb els sermons dels seus preveres que eren, en exclusiva, els qui tenien la veritat. La població, majoritàriament, era analfabeta perquè molt pocs tenien accés a l'educació. El primer que va fer el protestantisme va ser crear escoles perqué tothom hi pogués tenir accés. Qui aprèn a llegir, aprèn a pensar per ell mateix. La impremta va representar que s'edités la Bíblia en les diferents llengües dels països centroeuropeus i pogués arribar en edicions populars a gairebé totes les cases. Tot això passava mentre a casa nostra, diga-li Hispània si vols, la Bíblia no me s'estava a l'abast d'uns pocs, entre d'altres coses perquè no et s estava en llatí. Jo recordo de petita, haver anat a missa encara, amb el capellà oficiant d'esquena a la gent i en llatí, que no ens enteràvem de res, només der sermò que l'únic que que feia erà crear-nos pors. Ara xò passava a principis dels 60.La reforma litúrgica va ser un gran pas però a l'Europa del Protestantisme ens portaven ja molt avantatge.
ResponEliminaMoltes gràcies per tots els comentaris! N'he rebut un sense nom, i per això no l'he publicat. Pilar i M. Àngels, gràcies per portar la reflexió més enllà.
ResponEliminaPilar, m'ha encantat això que expliques de Pacomi i que desconeixia! La importància que els monjos sabessin llegir, però també la bona disposició que tenia perquè n'aprenguessin quan veia que hi havia vocació. Molt interessant!!
Gracies !! Si, a mí , la PERSONALITAT DE PACOMI
ResponEliminaEM FASCINA!! EL TROBO MOLT EIXERIT , a mes a més d' ESPIRITUAL !!
Ja he fet l,encàrrec a la llibreria.
ResponEliminaJa saps que desconexia aquest escriptor i agraeixo molt la teva recomanació per llegir-lo.He gaudit molt de les seves paraules escrites i encara recordo quant va venir a Montserrat.
Senzill i proper .Jo també dono gràcies a com escriu .
Del Teodor Suau n'he llegit força cosa i, escoltat alguna conferència.
ResponEliminaAquest llibre en concret, és el que treballem actualment en el meu grup de pregaria i el trobo molt engrescador per anar enfortint la nostre fe.
Havia llegit fa anys de CafarnUm a Jerusalem dell Teodoor Suau i em va agradar molt. Gråcies per la teVa recomanacio, que quan la vaig llegir estava a Montserrat i el vaig comprar. L estic llegi t i em sembla molt interessant i a la vegada molt amé de llegir.
ResponElimina