Fa dies el compositor Bernat Vivancos em va dir que volia fer un donatiu amb la seva família, i em preguntava on aniria a parar. Li vaig demanar rumiar-m’ho uns dies. I finalment li vaig proposar comprar matalassos per a infants del barri del monestir, on hi ha molta pobresa.
Molts d’aquests nens dormen a terra, sobre unes canyes o sobre una manteta. Si tenen matalàs, sovint el comparteixen dues, tres o quatre persones.
I no és pas que els sembli bonic dormir així. L’única raó és que no tenen diners per comprar un matalàs.
Doncs bé, dit i fet. Amb en Pep vam anar a comprar-ne els cinc primers, i va ser una festassa. Encara tenim els diners per quatre més.
Veient la reacció de la gent, hem pensat que valia la pena continuar-ho. Per això hi destinarem una part dels diners dels socis, perquè més nens i joves puguin dormir en condicions.
Aquí en teniu algunes fotos. Algunes són de l’abans, i altres amb el nou matalàs. Crec que no cal que us digui quines corresponen a quin moment, ja ho endevinareu!
Ahir quant ho vas explicar en la videoconferència que vàrem gaudir en el Miracle, ens vàrem emocionar i comentar que era una bona compra .Ara en veure les fotos encara entenc més bé la teva idea d,invertir amb matalassos.
ResponEliminaUn objecte potser tan obvi i potser trivial per a nosaltres agafa tota una altra dimensió en aquest context.
ResponEliminaPer nosaltres és normal dormir amb matalassos except e quan anem de càmping és clar. Segur que podran descansar molt millor. Gràcies al Bernat Vicancos per la seva donació.
ResponEliminaLONDRES, Any 1776
ResponEliminaEn plena IL.LUSTRACIÓ , un Professor de Retórica,
Lógica i Filosofia Moral, planteja aquesta reflexió:
- EN LLOC DE PREGUNTAR-NOS
PER QUÉ HI HA POBRESA, ,
NO ENS PREGUNTEM,
PER QUÉ NO HI HA RIQUESA ?
La HUMANITAT NEIX POBRE, pobríssima.
No té res, respecte a tot alló que és material.
L ' HOME, neix pobre, pobríssim.
Encara que neixi, en el sí, d' una família benestant,
ell, no té res.
Aquesta familia,
En un moment o altre, un dels seus membres
per llunyà que sigui, en el temps,
ha fet servir ADEQUADAMENT , UNS RECURSOS,
que l' han permés passar de la POBRESA a la RIQUESA.
A l' anar avançant en aquesta reflexió,
QUATRE CONDICIONS destaquen sobre totes
les demés, esdevenint, uns PRINCIPIS:
1. UTILITZAR LES NOSTRES CAPACITATS NATURALS,
curiositat, observació comparació, experimentacio..
PROCURAR-NOS UNA FORMACIO I UNA CULTURA
en totes aquelles materies que la humanitat,
a pogut aconseguir en els segles.
2. L ' INTERCANVI DE CONEIXEMENTS I MATERIES :
Mai hem vist que dos gats s ' intercanviessin,
un ratolí, per un peix.
Els animals, no tenen aquest instint.
Peró, l ' home, des de la llunyania, sÍ que hi han
indicis d' INTERCANVI:
Jo, t' ofereixo unes pells, i tu em dónes uns feixos
de llenya.
L' home porta en sí mateix, l'inclinació de
l' intercanvi.
3. EL TREBALL BEN FET.
Sempre, cada dia, tota la vida.
Aquesta formalitat, genera CONFIANÇA.
4. TENIR VISIÓ DE FUTUR:
Jo, no treballo per mí, sinó, per les generacions
futures, siguin fills, treballafors, alumnes, ciutadans
PARE SERGI D' ASSIS :
Al llegir els vostres progresos, desitjos, afanys...
en benefici dels vostres joves i infants,
sempre penso que aques quatre PRINCIPIS,
que es varen exposar a LONDRES l' any 1776,
són, els que vosaltres apliqueu , precisament.
aixó, vol dir que SEMPRE SERAN ACTUALS...
Un altre cosa són les injustícies, egoísmes,
i maneres indignes, que no permeten
que l ' economia arribi a tothom per portar
una vida digne .
Aprofito, aquesta ocasió, per donar les gràcies al compositor, Bernat Vivancos, que amb la seva música,
així, com la de la Comunitat i Escolania, es ajuden
a fer més viva la Litúrgia.
Salutacions i feliç descans !!
Em sembla una aportació fantàstica. El matalàs que per nosaltres és una cosa a la que no donem importància, allà està, al llit, no ens ha faltat mai i no entendríem dormir sense, que fins i tot ens estranyem de què, concretament a Barcelona, estan proliferant les botigues de matalassos (n'hi ha moltíssimes) està molt be que pugueu donar-ne a aquests nois que no en tenen, perquè al menys puguin descansar be. Molt bona idea i moltes gràcies als donants.
ResponEliminaLa veritat és que som molt delicats, que si el llit, el matalàs, el coixí, els llençols, la temperatura de l'habitació, la companyia, etc, etc, etc...
ResponEliminaLes fotos ja parlen per si soles...
Que tot vagi endavant!!!
Moltes gràcies, Sergi!!!
Moltes gràcies per tots els comentaris!
ResponEliminaPilar, m'han semblat molt interessants les reflexions que ens has compartit d'aquell pensador del segle XVIII!
Gràcies, a mí, també m' ajuda a tenir criteris...
ResponEliminaA saber analitzar, jutjar, una mica més afinadament...
I, sobretot, a no " condemnar", ni publicament,
ni interiorment, a persones, que amb el seu treball
honest, i alguna vegada i tot, fent el possible i
l ' lmposdible, per no deixar cap pare de familia
" al carrer", han continuat al peu de la botigueta,
quan per a ells, el mes comode, hauria estat
baixar la persiana.
Sóc filla d' un petit poblet, rodejada
d' una gran ciutat.
Aquest poblet, està ple de botiguetes, tallerets, etc...
i, últimament, he visvut, més d' una vegada, aquests
drames, de propietaris de petits negocis .
Davant d' questes situacions, de persones
d' esperit " tant fí", m'agrada pensar en ABRAHAM.
L' ESCRIPTURA, ens diu, que era un home ric
en remats, plata i or....
Segur, seguríssim, que ell, tenia, dins seu,
les QUATRE VIRTUTS CARDINALS .
La reflexió presentada en públic, a LONDRES 1776,
penso que no és altre cosa ,
que aplicar les QUATRE VIRTUTS CARDINALS,
des de l' Economia .
Gràcies per tot, ens acompanyem tots plegats
en el dia a dia, i en el camí, de la fe !!