Fa setmanes d’això que us compartiré, però fins ara no tenia gaires ganes de parlar-ne. Massa dolorós. Un alumne de l’escola es va suïcidar. Quasi no el coneixíem (jo només de vista) perquè havia comencat a l’escola feia poc. Vaig dir que volia anar a donar el condol a la família, i alguns treballadors s’hi van afegir (els alumnes eren de vacances).
Es deia Livingstone. La família ens va explicar que feia tres anys que estava enamorat d’una noia del seu mateix clan. Això no implica ser germans o cosins germans, però sí algun grau de parentiu. I segons les lleis de la tribu, no està permès. La família el va convocar per dir-li que aquella relació s’havia d’acabar. I ell va signar un paper dient que ho acceptava. Aquella mateixa nit es va penjar.
Va deixar una carta explicant que no s’imaginava la seva vida sense ella, i que l’estimava molt.
En el relat de la família, vaig pensar que jo no havia entès bé alguna cosa. I és que semblava que deien que l’endemà de penjar-se havia anat a visitar la noia de nit. En realitat deien això, perquè significava que l’esperit del noi l’havia anat a visitar. La noia va passar tota la nit espantada amb la seva mare, dient-li que el noi li havia dit: “Marxem!”. Per ells, aquesta visita de l’esperit no és una suposició o una hipòtesi, sinó una realitat.
Estàvem asseguts en rotllana al pati de la casa, i un oncle va donar el mòbil perquè ens l’anéssim passant. I efectivament, va ser el que em temia: una foto del noi penjat. Per sort, no se li veia gaire la cara per la foscor… Ells tenen aquestes coses: envien fotos dels morts, ni que siguin suïcidats o assassinats. Tal com els han trobat. És com una connaturalitat amb la mort que no em deixa de desconcertar.
(continuarà)
Em sap greu Sergi, no sé massa què dir... És molt trist i per mi fins i tot fa una mica de por el que expliques.
ResponEliminaEls cristians creiem en l'eternitat d'una manera positiva, no aquest estil de coses que dius.
Pregaré per ell i per tu que segueixis tenint la fortalesa per poder aquantar aquestes situacions tan extranyes per nosaltres. Moltes gràcies per explicar-ho!!!
Una experiència molt dura de viure i una manera de viure la mort molt xocant i diferent a la nostra.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho!!
Un relat molt colpidor. Difícil d'abordar. Et deixa sense paraula. Com ho han viscut els seus companys de l'escola?
ResponEliminaA veure, feia molt poc que el teníem a l'escola i era un noi molt reservat pel que diuen els companys. De tota manera, en l'homilia del primer diumenge després de vacances en vaig parlar i els vaig oferir de venir a parlar si hi havia coses que els pesaven en relació al que fos de les seves vides. I uns quants han vingut aquests dies.
EliminaM'impacta la història. Des d'Europa acostumo a veure el suïcidi com una malaltia de país ric, i ja fa temps que corren estudis que demostren que el suïcidi és la primera causa de mort dels menors d'edat i els joves en el cas d'Espanya.
ResponEliminaAquí us enllaço un d'aquests estudis que us comentava a l'anterior comentari.
ResponEliminahttps://www.naciodigital.cat/noticia/260395/suicidi-es-primera-causa-mort-entre-adolescents-joves-estat
Pel que ens dius, bon amic Sergi, es fa evident que on et trobes la vida i la mort són enteses i assumides d'una manera molt diferent a la de les nostres contrades mediterrànies. I Jesús de Natzaret n'és, pel seu lloc de naixement assignat. Cosa que no deu deixar de resultar-hi tan xocant que hi deu caldre l'acció de l'Esperit Sant per il•luminar-hi de debò... Comptau amb la meva pregària...
ResponEliminaAcabar amb la vida d'un persona és normalment dolorós i si és la teva pròpia vida vol dir que segurament aquella persona portava una càrrega de dolor, frustació o deseperació que el van superar. I l'entorn no va saber consolar-lo en les condicions que el van portar al suicidi. El suicidi d'una persona propera ha de ser molt dolorós i sobretot el sentiment de culpabilitat que genera: "allò que li vaig dir", "i si l'hagués ajudat abans", "i si li hagués dit unes paraules de consol", ... Preguem per la seva ànima i la de tants d'altres que han comès suicidi.
ResponEliminaDels " ESPERITS", a la RECTA RAÓ.
ResponEliminaDerrera de la noticia desesperada i tràgica, de la mort
d' en Livingstone, hi ha un tema molt important:
La confusió, de les IDEES, dels PRINCIPIS, ...
Quan aquestes maneres de pensar equívoques,
es converteixen en actituts i actes concrets,
mantinguts en el temps, crea un ambient negatiu,
que no sempre, una persona fragil, psicologicament
parlant, pot soportar i superar.
Al Continent Africà, si organitzar una escola,
o montar una granja, ja és molt dificil,
que no serà dificil, fer veure, que hi ha altres idees,
principis i valors que, tot respectant la seva cultura i tradicions, poden complementar i enriquir la seva vida.
Solament les noves generacions, que tinguin
contactes amb persones vingudes d' Europa,
amb disposició de col.laborar, poden ajudar a millorar
aquesta manera de pensar tant plena de supersticions,
idees animístes, etc...etc... conec molt bé,
joves africans, que em comenten que, estimen molt
Africa, el seu pais, pero que ja no podrien viure amb
aquelles idees !!
Des de l ' Hostatgeria, feliç descans .
Aquesta és una notícia de les dures. Els suïcidis de gent jove estan augmentat arreu. Que el Livingstone decidís prendre aquesta decisió només podia ser fruit de la desesperació del moment per haver arribat al desenllaç d'una història d'amor que ell ja d'inici sabia que no podia ser. No es va veure capaç de trencar amb la tradició. Aquesta va pesar massa. Es devia a les normes del seu clan. Però deixar a qui estimava va ser una càrrega massa gran i difícil d'assumir. Quin greu. Pregarem per ell.
ResponEliminaSergi, No podem deixar de pregar a Déu i donar-li gràcies per les persones com tu i els teus col.labordors. Que Déu us benexi.
ResponElimina