Indestructibles

Algú em va fer arribar el llibre d’en Xavier Aldekoa “Indestructibles”. Anteriorment vaig parlar del seu “Oceà Àfrica” i “Fills del Nil”. El primer llibre va ser un descobriment per a mi, ara ja és llegir més en la mateixa línia. Però això no hi resta interès, perquè les històries que explica fan reflexionar en molts sentits. 

En aquest llibre presenta nombroses històries d’africans pertanyents a diferents països, sota el nom “Indestructibles”. El títol m’ha fet pensar, i fins i tot crec que es podria qüestionar, perquè com diu ell “no és un llibre de guanyadors, encara que de vegades els protagonistes triomfin. Tampoc no és de perdedors, encara que algunes d’aquestes històries africanes tinguin finals amargs. És un llibre sobre éssers humans que ho intenten”. En moltes situacions que em trobo amb ugandesos, no veig tant que siguin valents o no, sinó que no tenen altre remei que lluitar per tirar endavant. L’altra opció és la mort d’una manera o altra, més ràpida o més lenta. 

El periodisme que en Xavier Aldekoa practica em sembla apassionant. Ell el defineix així cap al final del llibre: “El periodisme exigeix tenacitat, ètica, esforç, posar-hi l’ànima, matinar, treballar, escoltar i estar disposat a aprendre cada dia”. Ell n’és molt bon exemple. Només desitjo que mai no li passi res, quan llegeixo situacions tan arriscades que ha viscut.

A mi els rostres humans que presenta en aquest llibre no m’han semblat en general “indestructibles”. Però sí que mereixen de ser llegits, perquè en ells hi podem veure els desafiaments que viuen molts éssers humans i ens poden ajudar a reflexionar sobre allò que vivim nosaltres.