Era un repte que tenia des que vaig arribar a Uganda: pujar al Tororo Rock. Em feia impressió perquè a vegades tinc vertigen, i patia sobretot per unes escales de bombers. Hi vam anar el dia de Sant Francesc amb l'Olga i amb en Fred, un amic ugandès, i va ser fabulós!
El Tororo Rock és com un símbol de Tororo, i es veu des de qualsevol punt de Tororo i més enllà. El seu aspecte varia molt en funció del punt on et trobis. Pel fet de ser un entorn protegit, no t'hi deixen pujar si no és amb guia, i així ho vam fer.
La primera part era ja costeruda, i em feia pensar en alguns camins de Montserrat. Però la part més propera al cim has d'acceptar pujar (i baixar!) per 4 escales de bombers i acabar grimpant com una cabra literalment.
Un cop dalt, vam contemplar la bellesa de la zona (quant de verd al voltant de Tororo!) així com la bona urbanització dels carrers (bastant inapreciable des de baix). Em va agradar poder identificar molts poblats de la zona i molts indrets ara ja familiars. El guia es va sorprendre que en conegués tants, però és clar, n'he recorregut molts per visitar projectes i amics.
Els vaig proposar fer uns minuts de pregària. Ens vam asseure, i vaig posar tres cançons referents a Sant Francesc. Va ser una estoneta màgica, un regal del Cel.
No tinc pensat tornar-hi, que les cames encara em fan figa... però almenys és un objectiu acomplert!
PD: La primera foto crec que és de la Sílvia i en Robert quan van venir.
Pare Sergi d' Assis:
ResponEliminaLa Tororo Park, és molt atraient !!
Aquestes muntanyes que sobresurten d' un pla,
són majestuoses, i la ciutat als seus peus,
et recorda les petites ciutats de Centre Europa,
també, tant rodejades de verd.
Peró, així, que he vist el Tororo Park,
saps el que m' ha recordat? , l' Urulu, d' Australia !!
Aquella, tant rogenca per l ' arenisca,
aquesta, tant verda i ofana!!
Quan dius, que no hi tornaras..., et comprenc molt bé !!
Jo, també he fet una mica de muntanya...
Puigmal, Pedreforca, Matagalls...
Peró, la primera que recordo més va ser als 11 anys,
amb l ' Aspirantat de la Parróquia:
Escales de l' Aeri de Sant Joan-Sant Jeroni , i tornar
al Monestir per Sant Miquel .
Amb onze anys, ens va semblar una excursió única.
HI HO ÉS!!
I, parlant de fotografies:
La que esteu baixant, per l ' escala de corda,
sí em dius, que esteu baixant per un barranc
de Montserrat, també m' ho creuria, les pedres,
semblen una mica com códols !!
I, una última cosa:
A dalt del TORORO PARK, hi ha un REPETIDOR
( no sé el nom técnic), o bé a mí, m' ho sembla ??
Salutacions !!
Caram què bonic és aquest indret! Sembla un bolet enmig de la planúria. M'agrada la muntanya i he fet alguns cims de casa nostra, caminant. Per tant, de Montserrat només els més assequibles... 😛
ResponEliminaFelicitacions per l'escalada. Jo visc a prop del Tibidabo aquí a Barcelona, i la sort que tinc els caps de setmana que hi pujo és que no em cal un guia ni fer escalada, i en tot cas només em cal esquivar en algun moment els cotxes que s'hi aglomeren per anar al parc d'atraccions.
ResponEliminaJa veig que vagis on vagis sempre hi ha d'haver una muntanya per pujar/escalar: Montserrat, Tororo, ... a veure quina serà la propera :-) Salutacions!
ResponEliminaL'escala fa molta impressió! La pujada imagino que no es fàcil, però la baixada per aquesta escala.....bufff.
ResponEliminaAra, la vista de del cim sens dubte s'ho val. Una abraçada!
Arribar dalt del Tororo Rock també ha estat un repte per a mi. No estic en massa bona forma física i el desnivell és considerable i la pujada constant. Sort que es va decidir, sense necessitat de paraules, que seguirien el meu ritme. I així, poc a poc, pas a pas, ho vam aconseguir. Sense cap dubte que va valer la pena! Va ser un dia especial, ple de moments molt especials! El recordarem sempre.
ResponEliminaGràcies a tots els comentaris!
ResponEliminaPilar, sí: a dalt del Tororo Rock hi ha una torre de comunicacions, i també alguna torre de senyal d'alguna estació de ràdio. Certament algun tros de camí fa pensar en Montserrat!