Un suïcidi a Uganda

(continua)

El pitjor de tot, per a mi, va ser tot el que envoltava aquell suïcidi. Havien enderrocat la casa on vivia, i si s’hagués penjat en un arbre, haurien arrencat l’arbre. Ho fan perquè temen una maledicció en aquells espais on s’ha matat algú, i que una altra persona podria acabar igual si hi vivia o si s’asseia sota l’arbre. Quan la policia visita el lloc del succés, sovint pega bastonades al cos inert com un càstig per haver-se tret la vida. Socialment, consideren que és un acte molt greu i un gran pecat. Per la família, és un estigma molt gran. I per la noia, algú amb seny recomanava que el millor que podria fer és anar a viure ben lluny, on no la coneguin, i així poder començar de zero. Tampoc no es fa cap funeral ni pregària: se l’enterra de seguida, i amb molta vergonya per l’estigma. 

Malgrat això, vaig demanar als qui m’acompanyaven i a la família si podíem anar a fer una pregària a la tomba del noi. I van venir tots. Vaig apel·lar al Déu que és tot misericòrdia i tendresa, i vaig pregar per en Livingstone, per aquells que l’estimaven, i per aquells a qui ell estimava. Els vaig proposar romandre uns minuts en silenci perquè cadascú pogués pregar en el seu cor. I vam acabar amb un Pare Nostre. Abans de marxar, li vaig dir a la mare que a l’escola pregaríem per ell, i em va semblar que ho agraïa de cor.

I així va ser. En la Missa del diumenge, vam pregar per ell. Durant l’homilia, vaig preguntar als estudiants com creien que es devia sentir abans de penjar-se (intentant que comprenguessin la desesperació d’una persona en matar-se). I tot seguit, els vaig preguntar si hauria pogut obrar d’alguna altra manera. Van fer intervencions interessants. Finalment, els vaig encoratjar a demanar ajuda si mai es troben en una situació difícil. I els vaig oferir la possibilitat de venir a parlar quan alguna cosa els pesi. Alguns han vingut. 

No les tenia totes de si no seria reprès per haver pregat per ell a casa seva i a l’escola. Però de moment ningú no ha dit res. No podem callar si creiem en un Déu que és compassiu i benigne. Val a dir que sempre que hi feia referència, deia: “i com diu la Bíblia…”. Perquè no m’he inventat res: a la Bíblia trobem aquest Déu Abbà, ple de tendresa per tots els seus fills.