Amb l’Olga vam anar a visitar l’escola on estudia l’Ilukol Joseph, on hi ha molts altres alumnes amb dificultats. La mestra ens diu que hi posa molt interès i que agafa les coses molt ràpid. Té 13 anys i no havia estudiat mai res! Li vaig preguntar a l’Ilukol què era el que més li agradava de l’escola, i em va dir: “tot”. Vaig intentar facilitar que concretés alguna cosa, i no me’n vaig sortir: va continuar dient que “tot”. Se’l veu feliç. D’estar arraconat al poblat sense futur de cap mena, ha passat a millorar molt la malformació de la boca i poder estudiar.
Aquesta setmana hem anat a revisió a l’hospital especialitzat de CoRSU (Entebbe). El metge va trobar que està fent una bona evolució després de la segona operació, i ens va derivar a un Speech and Language Pathologist (un logopeda, perquè ens entenguem) del mateix centre. Aquest logopeda li va fer una visita excel·lent, i ens va encomanar que se li fessin uns exercicis 4 cops al dia perquè pugui arribar a tancar els llavis i així també evitar la caiguda constant de saliva. La mestra de l’escola on va i en Pep s’encarregaran que pugui anar fent els exercicis.
Gràcies als qui esteu fent possible amb els vostres donatius aquesta història tan bonica!!!
M'agrada molt que expliquis novetats dels nois que has ajudat el la seva salut, el cas de l'Ilukol era molt impactant. Me n'alegro molt que la seva vida hagi millorat tant!!!
ResponEliminaI el noi que el vau operar de la cama, què fa?
Moltes gràcies Sergi!!!
És fantàstic Sergi! És preciós veure'l a l'escola rodejat d'altres nens i veure com li ha canviat la vida, de fet no només li ha canviat, gairebé ha passat de no tenir vida a tenir-la. Moltes gràcies per compartir-ho!
ResponEliminaEstic molt contenta, per les bones noticies sobre la salut de l' llukol Joseph !!
ResponEliminaMirant la fotografia de la classe, m' he fixat que,
quan els veritables interesos del nen coincideixen
amb el treball que li presenta, el o bé la mestra,
surgeix espontaneament, l' atencio, l' ordre i l' autocontrol o " disciplina".
No cal fer cap avís !!
El que sí, impacte, són les " taules" de la classe.
em recorda un reclinatori d' església de quan erem petits.
L' esquena i els royons, els han de quedar fet pols
i no diguem, l' espai per escriure.
Un país amb tante vegetaciío i fusta, i que permetin
aquestes taules, em sembla immoral.
Almenys, poguessin arepenjar-se una mica !!
Salutacions .
A la vida són possibles els petits miracles que ens aporten esperança
ResponEliminaVa ser molt maco conèixer l'Ilukol, mirar-li els ulls i veure'l feliç i adaptat a l'escola. Llavors penses: tot això és gràcies a "El gra de mostassa"! I confirmes que per ell i altres, cal anar endavant.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaAixò em fa especialment feliç ja que vaig tenir l'honor d'estar present en abril quan el nen i la seva mare es van dir que podia anar a l'escola. "Tot"! La seva felicitat en el seu progrés és contagiosa.
ResponEliminaQuè engrescador ha de ser per al pare Sergi i els seus companys!
Efectivament, Roger! Tu recordaràs la reacció de gran alegria que van tenir, i és fantàstic poder veure que ara és ja realitat.
Elimina