.jpg)
Aquesta és una història complicada. I encara ara em desconcerta. Fa unes setmanes van matar a cops de matxet en Simon. És (o era) aquell catequista que em va fer beneir aquella noia que anava a parir, i que això va provocar que el nen es digui Sergi.
Ell era amic d'una família amiga meva. I les vegades que ens havíem trobat sempre havia estat molt amable amb mi. Amb una visita de catalans fins i tot vam anar a casa seva, i vam plantar dos arbres plegats.
Ja sé que sonarà surrealista, però us ho explico tal com va anar. Resulta que ell havia tret un dimoni d'una dona (ja us he avisat que sonaria surrealista), i aquesta dona va acabar deixant el marit. Aleshores ell sembla que va comprar una casa a la dona, i que hi convivia. I ell ja tenia dues dones més, una de les quals jo havia conegut.
Aquí la gent no es fa problema dels homes que tenen vàries dones, està com normalitzat. Però al marit de la dona no li va fer gens de gràcia. El va anar a matar, i uns dies després es va suïcidar. Em diuen que ara la dona és a la presó, per tant aquí hi ha coses que se m'escapen quan intento entendre-les.
Quan es va descobrir el cadàver d'en Simon, la gent enviava la foto del seu cos cobert de matxetades a través de whatsapp (tant persones que el coneixien com persones que no). La vaig esborrar de seguida.
Li vaig preguntar a algú que el coneixia de prop si la gent l'havia culpat del fet que s'hagués embolicat amb aquella dona després de treure-li el dimoni. I em va dir que no.
Em sap molt greu una història tan tràgica. I hi ha molts elements que em costa d'entendre del tot. Que Déu els hagi perdonat a tots.
De vegades, quan prenc consciència d'aquestes realitats tan diverses, tinc ganes de fugir, tancar els ulls i les orelles i tornar a la vida d'aquí, que malgrat tot, és tan pacífica en comparació. Prego que puguis portar-hi la Bona Nova.
ResponEliminaAquests fets em superen. Quins contrastos tan grans!
ResponEliminaOstres Sergi, doncs si que és una mica surrealista. Costa entendre la diferència cultural entre la gent d'Uganda i el món occidental. Gràcies per apropar-nos a aquesta altre realitat "no tant maca".
ResponEliminaPare Sergi d'Assis, contesto des d'aqui a M. Angels
ResponEliminai tu, ja ho col.locaras on correspongui.
Benvolguda M. Angels:
El tema que ens ocupa en aquest moment,
és d' extrema importancia, perque es un tema
de JUSTICIA.
Sí volem arribar a una comprensio de l ' EDUCACIÓ,
en ple sentit de la PARAULA, hem de fer una revisio
HISTÓRICA, de com la humanitat ha arribat fins avui.
Si, t' intetesa, el tema d' aquest procés, t' ofereixo
aquesta petita llista, especialitzada en el tema:
HISTORIA DE L ' ESCRIPTURA: com i quí va escriure
HISTORIA DE LA LECTURA: inici dels alfabets...
HISTORIA DE LA PEDAGOGIA: Uni.Oxford- 3 vol.
HISTORIA DE L ' ESGLESIA PRIMITIVA.
QUINTILIA- OBRE ÚNICA. complerta.
HISTÓRIA DEL PENSAMENT FILOSOFIC I TEOLOGIC.
LA REPÚBLICA - Plató
Referent al mon PROTESTANT i les seves ESCOLES :
L ' Imperi Romà, tenia al llarc del LIMES, una cadena
d' ESCOLES MUNICIPALS.
Amb la CAIGUDA DE L ' IMPERI ROMÀ, els MONESTIRS
BENEDICTINS, OBREN LES SEVES ESCOLES
MONÀSTIQUES, ALS SEGLARS.
Al cap de poc tema, ho imitarà CARLEMANY, ajudat
d' ALCUÍ, o.s.b. i FINALMENT ho faran les ESCOLES
CATEDRALICIES.
Ara bé, SÓN les Escoles Catedralicies Católiques,
les que a l ' any 1698 i a France, organitza la PRIMERA
ESCOLA PARROQUIAL.
Al cap d' un segle, el 1780, s' organitza, LA PRIMERA
ESCOLA DOMINICAL A ANGLETERRA.
( No hem de confondre l Escola Doninical d' Anglaterra
d' Origen Protestant, amb les ESCOLES DOMINICALS
a Espanya el 19...)
Referent al CONCILI VATICA , les seves arrels
més inmediates estan en el CONCILI DE TRENTO,
on hi ha una ferma decisio a tornar a LES ARRELS,
i aprofundir i dignificar l ' ESPIRITUALITAT
I EL CULTE en general
D'aqui en sortirà EL MOVIMENT BÍBLIC
I el MOVIMENT LITÚRGIC, així com també,
el PRIMER CONGRES LITURGIC INTERMACIONAL
A MONTSERRAT amb dos mil assistents, l ' any 1914
A partir d' aquí, tots coneixem la Historia inmediata
De CONCILI VATICÀ !!
Amb el disitj , que disfrutis d' alguna d' aquestes
completes i excelents Obres, reb la meva salutació
No m'atreveixo a comentar, és un altre concepte del valor de la vida.
ResponEliminaSé d'una noia molt jove sudamericana que va venir aquí a treballar. Era vídua i tenia un fill, el marit li van matar perquè un altre va creure que era qui li havia robat el mòbil. Ella diu que a l'assassí no li va passar res, que és un fet habitual al seu país...
És molt trist.
Em sap greu la per mort d'aquest noi, conegut teu, Sergi!!!
Pare Sergi :
ResponEliminaAhir, vaig adonar-me que a la llista,
hi ha un títol incorrecte :
En lloc de dir:
História del Pensament Filosófic i Teológic,
ha de dir:
HISTORIA DEL PENSAMIENTO FILOSÓFICO
I CIENTÍFICO. 3 Vol.
Com els demés, dóna molta llum
a aquestes qüestions.
Gràcies
Que Déu els ha perdonat, no en tinc cap dubte.
ResponEliminaPel fet de ser persones, tenen tota la dignitat que es mereixen.
Ara bé:
El problema, sota el meu punt de vista és, o sembla,
des de la cultura Europea, que per les raons que sigui,
aquestes poblacions, o societats Africanes,
no han fet el pas " DEL MITE A LA RAÓ"
i tots els seus actes, estan imbuits
d'aquests significats:
deus , esperits, maleficis, vejances, coneccions
imaginaries amb abanpassats...
Tot té un significat en el més enllà , o sí es vol
en el mom sobrenatural, peró no contrestat
per la raó.
Ara bé, la meva pregunta és:
Sí la persona, està dotada de RAÓ,
quant farà aquest canvi, o millor dit:
Qué necesita per fer-lo ?
En el segle VI a.C. , Grecia, comença a desenrrotllar
el Pensament Racional.
Quan començarà a fer aquestes primeres passes,
aquestes Societats Africanes ?
T'acompanyo en l'aflicció, Sergi d'Assís. És una història dura, com tantes altres que possiblement veus amb freqüència. Em sumo a la teva pregària pels protagonistes.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris
ResponElimina