A vegades la vida té ironies divertides. Jo soc dels qui els agrada planificar les coses amb temps, i sovint amb molt detall. No sé si és per formació o per caràcter, o per tot plegat. Però el contrast a l’Àfrica és brutal.
Aquí són capaços de canviar plans de manera del tot imprevista en un tres i no res. I no se’n fan més problema. En vaig parlar aquí, així com dels avantatges i desavantatges.
Crec que m’he tornat més flexible, tot i que fins a cert punt (perquè penso que és bo planificar). I he anat buscant estratègies per sobreviure. Fa temps que elaboro una llista setmanal amb totes les tasques que m’agradaria resoldre durant la setmana. I cada dia decideixo les que penso que es podran fer. Però sempre pendent de cancel·lacions o canvis d’última hora. Aleshores, com que tinc la llista setmanal, puc rescatar en qualsevol moment una tasca que havia deixat per un altre dia i així aprofito el temps.
A vegades me’n ric de mi mateix, perquè penso que és divertit que em trobi en un context de tanta improvisació. I em dic: “No vols caldo? Doncs dues tasses!”.
PD: He il·lustrat l’entrada amb escudella barrejada. Fa tres anys que no en menjo, i us asseguro que la de Montserrat era sublim!
PD2: La paraula “caldo” (provinent del “calidus” llatí) m’evoca el temps en el qual em proposava parlar normativament al 1.000% i no deia ni un barbarisme. Aleshores l’IEC va decidir admetre, entre altres, “caldo” (a més de “brou”) i vaig decidir no ser tan estricte en el parlar. Penseu que deia “estupend” i coses per l’estil!
Fa per tu això que expliques, Sergi!!!
ResponEliminaSi algun dia decidissis tornar, encara que només fos per fer vacances, això del caldo i les tres tasses segur que no serà solament una frase feta!!!
I sí, sigui pel motiu que sigui, la vida ens va flexibilitzant...
Moltes gràcies, Sergi!!!
Al final en aquesta vida tot és un tema d'equilibri. La clau és trobar l'equilibri entre disciplina i flexibilitat. No podem fer de la disciplina la nostra màxima perque llavors no descubrirem allò que no està en les nostres rutines. Però tampoc podem deixar-ho tot a mans de l'atzar i la improvització. Gràcies Sergi per fer-nos-hi reflexionar.
ResponEliminaL' Univers, és Ordre.
ResponEliminaLa Biologia, és Ordre.
La Salut, és Ordre
La Persona, porta la Llei de l 'Ordre, dintre seu.
Unaltre cosa, és el " DESORDRE" que, des de fa
uns anys, fomenta la societat.
Sortosament, la nostre generació, varen ser uns nens
de poques joguines, de pocs contes, de molt caminar
i passejar, de cap activitat extraescolar
durant la setmana, i aquesta situació, va permetre
que fecim, aquelles poques coses, molt ben fetes,
i quan era l ' hora de fer-les.
Es a dir que exercitavem els HÀBITS D' ORDRE.
"MENYS, ERA MÉS"
Aquell " MENYS" en coses materíals i compromisos,
es convertia en un "MÉS" a favor nostre en quant
a firmació d' Humanitats .
Aquelles preguntes que feien als nens del ler. segle,
ens les continuaven fent a nosaltres;
QUAN ? Hem de fer les coses TEMPS
ON? Hem de fer les coses, buscar-les... LLOC
QUANTS ? Cal compra tal cosa ...QUANTITAT
COM ? Manera de treballar . MÉTODE
Aquestes preguntes, dels nostres formadors,
Concil·liaris i Seglars, encara ens interoguen ara.
Ens varen ajudar a formar-nos, no solament
en l' ORDRE MATERIAL, sinó també el CULTURAL
i ESPIRITUAL.
El nostre agraiment cap a ells, no s' oblidarà mai.
L' ORDRE, vol Pau.
L' ORDRE , condueix cap a la Pau
Aquesta és la meva experiencia, ja de petits !!
Salutacions !!
Marta, Joan i Pilar, gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina