Aquesta d’avui és d’alguna manera la segona part d’aquesta entrada.
Al cap de poc de ser a Uganda, em va sorprendre que la gent es felicités per l’inici d’un nou mes: t’ho diuen, o t’envien imatges per whatsapp com a felicitació. Al principi em va xocar, i em va semblar exagerat haver de felicitar un nou mes. Nosaltres felicitem el nou any com una fita més en la nostra vida. Però un nou mes? Per què ho fan? Perquè, donades les condicions de vida en aquest país tan pobre, un nou mes és un regal que cal valorar i felicitar.
Per la mateixa raó, sovint hi ha gent (inclosos joves) que comencen les seves pregàries donant gràcies per haver arribat vius al dia d’avui. Perquè no és tan evident. Nosaltres ho donem per sabut com si no tingués més valor. Però per ells, que viuen en una fragilitat tan gran i plena de riscos, un nou dia és un gran regal.
Aprendre a viure el present. Penso que en això els ugandesos ens donen una lliçó.
Aquí a Europa costa una mica de percebre aquesta fragilitat de la vida, i sobre tot la podem intuir quan hi ha tanta gent que veiem com l'arrisca per mirar de fugir de futurs tan incerts.
ResponEliminahttps://www.europapress.es/epsocial/migracion/noticia-mas-30400-migrantes-llegado-2023-canarias-punto-superar-dato-crisis-cayucos-2006-20231030142223.html
Cada dia tindríem de donar gràcies per ser vius i tenir a tots els qui estimem al nostre costat .A vegades no recordem dir que els estimem ,ja donem per fet que ho saben i ens sembla que fa com vergonya O no cal dir.ho.Veig que hi ha alguna manera de fer ,que expliques molt bonica i d,una saviesa que ens pot donar lliçons.Gracies per compartir-ho,Sergi .Ah i deixem dir.te , estimat Sergi D, Assis,cuida,t molt .
ResponEliminaInteressant el que expliques, Sergi!!!
ResponEliminaJo també penso que hauríem de donar les gràcies cada dia per continuar en el camí. El meu avi es va morir una nit dormint i era ben jove, la meva àvia estava al seu costat i ni se'n va adonar ;-(
Així que sempre intento agrair a Déu el regal d'un nou dia!!!
A mida que ens fem grans aprenem a valorar més el present i el regal d'estar vius. Quan ets jove no té n'adones tant de la fragilitat de la vida i et sembla que el temps per fer plans i projectes no s'acabarà mat. Viure el present amb intensitat perqué no "sabem ni el dia ni l'hora" que no té res a veure amb la degeneració del concepte llatí "carpe diem" que n'ha fet la societat capitalista
ResponElimina" ...DONADES LES CONDICIONS DE VIDA..."
ResponEliminaExacte, tú ho has dit..."
M ' has recordat , coverses de persones més grans que nosaltres, que varen viure els estralls del 36.
i deien exactament el mateix en el moment
d' anar a dormir :
- AVUI HEM POGUT VIURE, DEMÁ DÉU DIRÀ !!
Era la mateixa situació, peró produit per altres motius.
Sí, aprofitar el dia és bonic.
Aprofitant-lo, treballant...descansant...pregant...
Recordem el Salm:
" ...DE DIA ENS MOSTRES EL TEU AMOR,
I DE NIT LA TEVA FIDELITAT..."
A poc a poc i bona lletra !!
Salutacions.
Segueixo pensant que la gent que vivim en països del primer món som molt afortunats. Està clar que podem tenir problemes més o menys greus però com bé dius hi han persones que poder viure és per si mateix un regal diví. I nosaltres a vegades preocupant-nos de temes "banals". Gràcies Sergi per fer-nos-hi reflexionar.
ResponEliminaGràcies per tots els vostres comentaris!
ResponElimina