Aquí l’Àfrica em fa impressió sempre que conec algú de la meva edat. Inevitablement penso en els contrastos entre les seves vides i la meva. Em va passar a Nairobi, amb en Vincent, el director del “St. Benedict Children Centre”. Crec recordar que té tres fills, i està desenvolupant una tasca meravellosa per ajudar els nens del carrer. I em va passar també amb en Jude, el pare d’en Conard: un home que ha de treballar moltíssim per poder tirar endavant la família, i des de fa anys amb el repte de tenir un fill amb dificultats importants.
Els coetanis africans que m’he anat trobant sempre han tingut vides més difícils que la meva. També acostumo a adonar-me del gran valor que té la lluita que han hagut de dur a terme per construir un futur. I sí, tinc la sensació que amb tot el que he rebut hauria de fer molt més. No em desanima, m’és un estímul a intentar fer més.
Foto: en Vincent al centre per a nens del carrer, als slums de Nairobi.
Això dels coetanis és complicat. No cal ser a l'Àfrica per pensar en vides tan diferents que han tingut persones amb la mateixa edat que tu. Fa un temps, vaig anar a una trobada d'aquelles dels que havíem anat a la mateixa classe i amb els que no ens havíem tornat a veure em vaig adonar del diferents que havien estat les nostres vides, amb molts no teníem res en comú.
ResponEliminaGràcies Sergi per aquest toc que ens fas!!!
No triem el lloc on neixem, ni l'entorn familiar, ni res de res. Moltes vegades penso en com n'he sigut de privilegiada. I em fa mal veure com ho tenen de difícil tantes i tantes persones, ja no dic a casa nostra, sinò en indrets tan plens de conflictes o de devastacions naturals. Endavant, Sergi, amb la teva tasca a Uganda! Ets portador de consol i esperança i aixó és molt gran!!!
ResponEliminaPare Sergi :
ResponEliminaDavant la teva comunicació, em plantejo dues coses;
La primera , és DE TEULADES EN AVALL:
El primer que penso,, és en la falta de justicia
dels governans.
Ells tenen les solucions a les seves mans.
Quines solucions són molt fàcils.
No és demana res de l ' altre mon
Es demana alló que és infispensabke.
Peró, no es vol posar solució, a aquestes nececeditats.
Aixó, és així.
La segona cosa que em plantejo,
és de TEULADES EN AMUNT:
EL plantejament, va molt a fons,
arriba al MISTERI, i no crec que en aquesta vida,
tingui una contestacio:
COM ES QUE, a mí se m' ha concedit, salut, familia,
aliment, casa, escola, carrera, cultura, bons amics,
el do de la fe, bons exemples, i tot aixó,
d' una manera tant natural ?
Com és que a mí sí, i a altres nó, o tenint que superar
situacions heróiques, si tots els homes sóm iguals ??
Aquesta és per a mí la questió !!
ÉS UN MISTERI QUE CONEIXEREN A L ' ALTRE VIDA !!
De moment, siguem agraits, i des de els nostres llocs,
ajudem el que poguem !!
Jo ho veig així.
Hola Sergi. Segur que tots podem fer molt més però en el teu cas crec que tu ja estàs fent molt. Podries haver tingut una vida "tranquil·la" (no vol dir que sense problemes) a Montserrat però vas decidir ajudar a la comunitat de Tororo on estàs ara. No sóc jo per jutjar a ningú però crec que en el teu cas és just dir que els talents que Déu t'ha donat els estàs fent treballar i molt. Molts ànimcs Sergi!
ResponEliminaJoan, quines paraules tant encertades que has fet per en Sergi. És una persona que molt aprecio i que trobo molt a faltar.Deixem que copiï,les teves paraules...els talents que Déu l,hi ha donat,els està fent treballar i molt.Que Déu el Beneeixi.
EliminaGràcies Joan i per el Sergi una forta abraçada i sempre som amb tu,desde la llunyania.
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina