Ahir em va escriure un exalumne de l’escola, un que va entrar en el Social Program fa menys de mig any. Havia demostrat ser molt treballador i va obtenir uns bons resultats. Per això el vam ajudar a començar un projecte de tenir animals a casa, i així poder-se pagar els estudis següents.
Però al cap de poc de començar-lo, em va dir que el seu pare (mestre d’escola) li havia dit que anés ja a continuar els estudis (tot i no disposar de tots els diners de la quota). Em va semblar precipitat perquè són una família pobríssima, però confien que el fill gran (ell) pugui treballar aviat i així ajudar a pagar l’educació dels germans petits.
Doncs bé, ahir em va compartir amb vergonya que se li ha acabat el menjar, i no sap com arribar fins a Nadal. Que els preus allà on estudia són diferents del preu del menjar al poblat. No el podia pas deixar tirat (tot i que a principi d’any li va passar semblant). En aquest cas he estat més seriós, i li he dit que quan vingui de vacances ens hauríem de veure i analitzar la situació. Que va començar un projecte per pagar els estudis, i que va marxar tenint només una part dels diners. I que potser val més treballar un any per poder viure més tranquil i no haver d’estar amb l’aigua al coll contínuament.
A l’hora de demanar-me menjar, al matí el preu era un i a la tarda s’havia doblat. Li he dit que no, i que havia de ser seriós. Que jo li donaria menjar simple, només perquè pogués passar el mes. Us ho dic així mateix, tal com ha anat, perquè sovint cal anar discernint qué fa falta realment i amb què algú potser s’aprofitaria de la situació. I això que és bon noi, eh? I no dubto que se li ha acabat el menjar.
No és fàcil a vegades trobar l’equilibri. No pots ser indiferent quan algú et diu que no té menjar. Però al mateix temps has d’intentar que aprengui a planificar abans d’embrancar-se en segons quina aventura. És un camí. I penso (o vull creure) que ha entès que li deia tot això amb estimació.
Bufff Sergi, no sé què dir!!! És molt complicat i t'hi has de trobar per poder valorar!!! Preguem perquè el camí s'adreci tal com ho has pentejat.
ResponEliminaPlantejat, era 🙄
EliminaSí, Marta, mentre ho escrivia pensava que aquestes coses s'han de viure en el context on es poden percebre tots els matisos. Però intento compartir aquests fets perquè, d'una manera o altra, sí que poden transmetre algunes de les situacions que succeeixen aquí. I per tant, es pot captar la complexitat que a vegades tenen aquestes circumstàncies.
EliminaMolt bones les teves reflexions, Sergi! Però no és fàcil. Espontàniament els donaries tot allò que no tenen, però cal anar-los encarrilant i això no és fàcil. CORATGE!!!
EliminaPare Sergi , bon vespre :
ResponEliminaAquest cap de setmana, el Pare J. C. i B.
ens parlava de com, la RB, ens recoda que cal
buscar l ' EQUILIBRI, entre el compromis adquirit,
i la HUMANITAT, que cal tenir present, danant
d' una situacio, d' incompliment d' aquest compromis, pels motius que siguin.
La reflexió...la correcció, sempre cal fer-la des de la valoració i estimació de la persona.
Ara, estic pensant que pot ser seria bó,
donar unes classes de Formació Doméstica
perque sí ser pobre es un drama, ser pobre i ignorant,
és caure en un pou, i no poder-ne sortir.
Penso que fer aquesta formació en grup, seria una bona cosa.
Administrar diners, propietat dels aliments
encara que siguin pocs...etc...etc...
Bon descsns !!
Sí, Pilar, penso que ho has clavat. Sovint el problema no és només la pobresa de diners, sinó la pobresa a altres nivells. I això demana un acompanyament, no tan sols deixar diners, perquè es pugui millorar i trobar altres camins més eficients. Com en tantes ocasions, t'adones de l'important que és rebre una bona educació.
EliminaCrec que ,segons la seva cultura té unes obligacions que nosaltres no entenem.No obstant ,penso que segur que va tenir vergonya per poder dir.te el que necessitava..Potser si que la cultura i educació pot influir,no ho dubto,no obstant la necessitat crec que pot passar davant de tot això.Las persones podem equivocar.nos i si tenim un costat ,que ens mostri el camí, és un regal per seguir. Molt d,ànim per fer el teu camí,estimat Sergi D, Assís.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina