Els darrers temps he observat alguna actitud per part d’algun religiós que m’ha xocat. I això m’ha fet rumiar. Amb els mals exemples, hauríem de poder-nos mirar a nosaltres mateixos i revisar la nostra coherència. M’adono de la facilitat amb què els éssers humans ens podem enganyar a nosaltres mateixos, normalitzant coses de manera errònia.
La paraula “normalitzar” ve del “normalis” llatí. I té les connotacions de quelcom usual, comú, que per la seva reiteració pot acabar semblant natural, i que se’n pot arribar a fer una certa norma per la seva constància. El problema s’esdevé quan normalitzem accions o actituds que no són positives.
Sant Benet molt sàviament alerta els monjos de no dir “sant” a tot allò que ens agrada o que escollim. Es tracta de ser molt honestos amb nosaltres mateixos, i saber-nos dir si quelcom és bo o no, més enllà de si ens plau o no.
Crec que és un risc en totes les opcions de vida: deixar-nos portar per allò que ens abelleix, i arribar a justificar-nos normalitzant aspectes que no haurien de ser “norma”. I no cal que siguin grans coses, un es pot enganyar amb petites coses que no s’haurien de normalitzar.
Viure en l' ignorancia i error de les nostres idees o actes, es un treball a corretgir i vigilar, així que en siguem conscients, si volem anar pel bon camí !!
ResponEliminaSalutacions !!
M'agrada molt el que expliques, Sergi!!!
ResponEliminaEm fa gràcia la foto, hem normalitzat que Eva es va menjar la poma de l'arbre prohibit i la Bíblia no parla pas de pomes 😅
Moltes gràcies per les teves paraules útils més encara quan hi ha ensenyaments de Sant Benet!!!
Moltes gràcies Pilar i Marta per ser-hi sempre!
ResponElimina