Tots sabíem que un dia o altre havia d’arribar el traspàs del P. Pius (tenia 95 anys), però això no deixa de fer-lo especial. I més, en una persona que s’havia qüestionat tant sobre tot, inclosa la mateixa mort.
Va ser un dels millors mestres que vaig tenir a Montserrat. Era professor de diverses assignatures de Sagrada Escriptura. En sabia molt, però en destacaria sobretot les actituds que ens transmetia: no conformar-nos amb allò que se’ns deia, sinó anar al fons de les coses. La recerca havia d’incloure deixar-se interpel·lar en tots sentits, fins i tot en aspectes que podrien semblar inqüestionables.
Era un home inquiet, intel·lectualment i diria que també a tots nivells. Això el conduïa sempre més enllà en les seves reflexions, perquè mai no n’hi havia prou. Però penso que aquesta inquietud seva també era per a ell com un esperó, que fa avançar però incòmode en certa manera per a un mateix.
Estant a l’Àfrica, em va enviar correus ben bonics i alguns llibres. Algun d’aquests llibres força heterodox, perquè sabia que compartíem el gust per aquests materials que ens fan repensar qüestions importants de la fe.
Tota la vida el va fascinar la figura de Jesús de Natzaret. Desitjo que ara s'hi pugui trobar cara a cara en el Paradís. I que, finalment, totes les preguntes obtinguin resposta.
Gràcies, P. Pius.
Benvolgut Sergi,encara que siguin grans ,sempre són doloroses les pèrdues de les persones que estimem i més quant han estat guies per fer camí.
ResponEliminaUna abraçada i el meu condol !!!
Que bonic el que dius, Sergi! Jo no el coneixia directament tret d'haver- lo vist a Montserrat... Com dius, que al Cel sigui. T'acompanyo en el sentiment.
ResponEliminaNo vaig parlar directament amb ell però sí que vaig estar en alguna conferència que ens havia fet a les famílies dels escolans. Em va semblar una persona amb uns bons coneixements de les Sagrades Escriptures. També es bo conèixer que els monjos li teníeu estima i que va ser per alguns de vosaltres un referent en la vostra professió. Encomanem a Déu la seva ànima.
ResponEliminaAmb la meva esposa M. Teresa hem pogut assistir al funeral del pare Pius M. Tragan. Com el pare i ermità Estanislau M. Llopart era fill d'Esparreguera, i jo només l'havia conegut pel fet d'assistir a alguna xerrada amb un petit grup a l'hostatgeria del monestir. El detall que avui m'ha impressionat més és quan li han fet el comiat al jardí dels monjos i el pare abat Manel s'ha acostat al fèretre i li ha fet un petó.
ResponEliminaPare Sergi:
ResponEliminaEl Pare Pius, ara, ens ha començat a acompanyar des
de el cel.
La Homilia del Pare Abad, Magnífica !!
"LA Fe i la Cultura Cristiana"
Per tornar-la a escoltar a poc a poc, aquest vespre, i de tant en tant.
No estiguem tristos, al contrari, fixem-nos en aquestes vides com un regal de Déu i una guia, que ell ens va
oferint.
Al cel sia.
Sí, Sergi, el P. Pius ha tingut una llarga i fecunda vida! Era previsible que havia d'arribar aquest moment a l'ancià venerable de la comunitat, però la mort d'una persona estimada és sempre dolorosa arribi quan arribi. Jo vaig tenir la sort de conèixer el P. Pius, no fa masses anys, perquè va guiar i orientar la meva filla gran en el seu treball de final de Màster, les pràctiques del qual va fer a l'Scriptorium. Vaig conèixer una persona sàvia, propera i molt lúcida. Segurament hauríem tingut més d'una conversa sobre aquests temes que apuntes, sí l'hagués conegut abans. Avui he pogut unir-me al seu comiat gràcies a Montserrat TV. Al Cel sia!
ResponEliminaSergi,
ResponEliminaVaig conèixer el pare Pius fa més de 60 anys. En tinc 83. Un home intel.lectual i treballador, també en les circumstàncies difícils que va viure despres de la mort de l'abat Escarré. Una persona fidel conscient de les seves capacitats i també dels seu límits.
Un exemple.
Joan Vallvé
Benvolgut Joan,
Eliminagràcies pel teu missatge. Sé que us coneixíeu amb el P. Pius de feia molts anys i que teníeu amistat, ell mateix m'hi havia fet referència vàries vegades. Penso que era un dels seus dons: l'amistat.
No el vaig conèixer personalment però vaig assistir a unes quantes Jornades Universitàries que es feien a Montserrat, en les quals hi participava com a ponent i organitzador. També he llegit alguna cosa dels seus llibres.
ResponEliminaM'impressiona, Sergi, allò que comentes sobre les actituds que transmetia perquè efectivament són els millors indicadors d'un savi i mestre. He de dir que coincideixen plenament amb les indicacions d'un mossén que vam tenir a la parròquia que ens va marcar molt com a cristians en recerca permanent.
El nostre condol a la comunitat montserratina.
Jo aleshores era molt jove, però pel que he parlat i llegit se m'ha fet molt evident que aquells temps de l'abat Escarré i amb un franquisme a tota marxa van ser molt delicats i confusos. A Sàpiens n'han parlat per exemple en aquest enllaç que us poso aquí sota.
ResponEliminahttps://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/abat-escarre_202689_102.html
Moltes gràcies per tots els vostres comentaris!
ResponElimina